Immobles per a locals, reconvertits en pisos sense que la normativa urbanística ho avali

Diversos immobles construïts com a comerços o magatzems a les comarques de Lleida han rebut en els últims anys la cèdula d’habtabilitat per ser utilitzats com a habitatge sense haver acreditat que la normativa urbanística permeti aquest canvi. En aquest sentit, una portaveu de l’Agència Catalana de l’Habitatge va confirmar a aquest diari l’existència de cèdules d’habitabilitat per a habitatges “sense acreditació urbanística”. No obstant, va destacar que són casos molt aïllats i va assenyalar que només al voltant d’un 0,7% de les cèdules recull aquesta excepció. Encara que no va facilitar dades absolutes, als últims exercicis la Generalitat ha tramitat a Lleida entre 3.500 i 4.000 cèdules a l’any, amb la qual cosa aquest percentatge en suposaria unes 25 d’anuals. La mateixa portaveu va indicar que aquesta incidència es notifica a l’ajuntament corresponent, que és el que ha de determinar si emprèn actuacions en relació amb la suposada irregularitat urbanística.

La cèdula d’habitabilitat és un document necessari per a la compravenda o lloguer d’un habitatge o per a la seua ocupació si és de nova construcció o ha patit una rehabilitació integral. La normativa estableix que “la no-adequació als requeriments urbanístics no és causa de denegació de la cèdula d’habitabilitat”, encara que precisa que “en el cas que l’administració atorgant (l’Agència d’Habitatge) tingui coneixement d’aquesta circumstància es farà constar la no-adequació al document d’atorgament de la cèdula” i això “sense perjudici d’iniciar el procediment corresponent que habiliti la legislació urbanística a l’efecte de restaurar, si s’intervé, la legalitat infringida”.

És la zona on més han proliferat aquestes cèdules d’habitabilitat sense acreditació urbanística

Segons la informació a què ha tingut accés aquest diari, Aran és una de les zones amb més cèdules “sense acreditació urbanística”. Ajuntaments aranesos van apuntar que, si bé tenen les competències en primera instància per actuar contra infraccions urbanístiques, la tasca d’inspecció és difícil. Si l’ocupant de l’habitatge no hi és o fa veure que no hi és i no obre la porta, els tècnics no poden verificar que l’immoble classificat com a local tingui ús residencial. Fonts municipals de Vielha van apuntar que no són infreqüents els contractes de lloguer de despatxos per habitar-los, i fonts del consistori de Naut Aran van corroborar que han rebut avisos ocasionals sobre possibles infraccions urbanístiques en habitatges.

Lleida té 2.000 habitatges de lloguer turístic, un terç a Aran Les comarques de Lleida tenen ja més de dos mil habitatges de lloguer turístic registrats, que sumen més de 8.000 llits. La majoria es troba en la Val d’Aran, que en concentra uns 620, segons xifres del Conselh Generau. A Vielha, més de dos-cents d’aquests allotjaments suposen ja un factor que disminueix l’oferta d’habitatge mensual de lloguer i ha elevat els preus en més d’un 30 per cent l’últim any. Això preocupa l’ajuntament en un municipi la població del qual augmenta en els mesos d’hivern amb l’arribada de treballadors per a la temporada d’esquí. La dificultat per trobar un lloguer mensual i els seus preus en ascens ha propiciat l’ocupació de despatxos i locals com habitatges, especialment per part dels qui acudeixen a la vall a treballar durant les temporades d’hivern i estiu. La carència de l’allotjament dificulta també que les empreses turístiques contractin personal.