MUNICIPIS HABITATGE
Negocien reallotjar okupes a Mollerussa i avancen desnonaments a les Borges Blanques
La capital del Pla examinarà si estan en una situació de necessitat que justifiqui un lloguer social || Habitants de pisos okupats a la capital de les Garrigues, a l’espera de desallotjament o de judici
L’ajuntament de Mollerussa ha fet els primers passos per reallotjar alguns dels okupes del bloc de pisos del Trenquet, al carrer Indústria. L’alcalde, Marc Solsona, va explicar que han iniciat contactes amb els habitants de sis dels nou habitatges okupats per avaluar la situació de cada un i determinar si es troben en una situació de necessitat que justifiqui l’accés a un lloguer social a través de la borsa d’habitatge municipal.
“No és el mateix okupar per necessitat que per generar un negoci mafiós”, va puntualitzar l’alcalde. Va explicar que col·laboraran amb els serveis socials del consell per avaluar cada cas i va recalcar que seran “acurats”, ja que “hi pot haver casos d’okupacions il·legals sense necessitat per part de persones que cobren ajuts públics”.
Els habitatges okupats reben l’electricitat de connexions il·legals al cablatge de l’edifici
Solsona va subratllar que l’okupació “no ha de ser el primer pas per aconseguir un habitatge” de lloguer social i va recalcar que qui ho fa “no tindrà prioritat davant dels que han seguit el que marca el sistema, sempre analitzant cas per cas”, va concloure l’alcalde. El consistori està pendent d’aprovar un protocol per actuar en casos d’okupacions.
Per la seua banda, Criteria CaixaCorp, propietària del bloc de l’avinguda Santiago Rusiñol de les Borges Blanques, segueix endavant amb demandes judicials per desallotjar alguns dels okupes dels almenys nou pisos habitats de manera irregular. Així ho van corroborar alguns dels demandats, sobre els quals pesa una sentència que els obliga a marxar com a pas previ al desallotjament o esperen judici.
Els habitants dels pisos okupats conviuen amb els inquilins de vint-i-un habitatges de lloguer social que la Fundació Bancària La Caixa va incloure temps enrere en el seu programa de lloguer solidari. Arran de conflictes entre els uns i els altres, l’entitat va retirar de forma temporal els pisos buits del programa i els ha protegit amb portes blindades. Tant la fundació com alguns dels okupes han manifestat el seu interès a regularitzar la situació acollint-se al lloguer solidari (vegeu el desglossament).
Inquilins que volen marxar i okupes que esperen un contracte o temen expulsió
Portes on es reconeixen les marques de panys forçats a la fusta distingeixen els pisos okupats al bloc de l’avinguda Santiago Rusiñol de les Borges Blanques. Hi ha mitja dotzena només en una de les escales, on tres habitatges buits estan protegits amb portes blindades. Inquilins i okupes han conviscut des de fa més de tres anys i la situació és insatisfactòria per a la majoria dels habitants del bloc. Gairebé tots els que accedeixen a parlar demanen anonimat. “Me n’aniria, si pogués”, reconeix una inquilina, que apunta que no pot permetre’s un lloguer per sobre de la forquilla entre 135 i 160 euros del programa de lloguer solidari. “Jo em mudaré al cobrar la paga extra de desembre”, explica una altra. Soroll i música alta a la nit i brutícia a l’aparcament són alguns motius pels quals volen marxar. Entre els okupes, un jove espera el desallotjament després de rebre la resolució judicial que l’insta a anar-se’n. Una jove, mare de quatre nenes, espera el judici per al desnonament aquest mes. Tots dos expliquen que confiaven a acollir-se a un lloguer assequible. “En lloc d’això, hi ha hagut demandes”, lamenta ella. No tots els que habiten pisos okupats estan en aquesta situació. Hi ha qui fa tres anys que no té cap litigi, encara que tampoc ha vist avenços per regularitzar la seua situació. Tanmateix, algun habitant del bloc sí que ha passat de ser un okupa a tenir un contracte de lloguer. Un d’ells explica que, malgrat això, companyies elèctriques rebutgen donar d’alta el subministrament elèctric del pis que, igual que els que estan habitats de forma irregular, rep la llum d’una connexió il·legal al cablatge de l’edifici.