La plantació de pistatxers es triplicarà en un any a l'Urgell fins a arribar a les 150 hectàrees

El president del Grup Borges, Josep Pont, va anunciar ahir que projecten triplicar en un any la superfície conreada de pistatxo a l’Urgell. En l’actualitat, hi ha unes 56 hectàrees a la zona de Tàrrega i Verdú, de les quals 19 són del Grup Borges i la resta, de membres associats al projecte per promoure’l dins de l’àrea del Segarra-Garrigues. Segons Pont, a finals d’any, s’arribarà a les 100 hectàrees, quantitat que durant el 2018 es projecta que arribi a les 150. La part positiva, va destacar Pont, és que hi ha dèficit d’aquest producte a Espanya, com demostra el fet que cada any se n’importin unes 15.000 tones. La part negativa és que la primera collita de pistatxo no es dóna fins al quart o cinquè any des que es planta l’arbre.

Per superar la dificultat dels agricultors d’avançar una inversió a quatre o cinc anys vista, Borges, CaixaBank i ACORD (Associació de Cooperació Rural pel Desenvolupament) van firmar ahir a la finca Mas de Colom, propietat de la família Borges, un acord per finançar les inversions de productors de pistatxos. Segons el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana, “són crèdits a mida” pensats en funció de les necessitats de cada explotació. Tenen un període de carència de quatre anys, temps que es tarda a aconseguir la primera collita, i es financen a diferents terminis, si bé va explicar que el més habitual és a vuit o quinze anys i “a un interès que, si es fa de tipus fix, pot estar entre un 3 i un 4%”. A plena producció, la collita de pistatxo se situa al voltant dels 2.200 quilos per hectàrea.

Un conveni amb CaixaBank facilitarà el finançament necessari per implantar aquestes explotacions

Pel que fa a la inversió en la plantació de pistatxos, se situa entre els 8.000 i els 10.000 euros per hectàrea. En aquest sentit, el president d’ACORD, Antoni Pujol, va explicar que “hi ha un factor limitant, que és la planta de viver”. Així, el peu de la planta és un híbrid que prové d’un clon específic que “és un royalty que cal pagar a la Universitat de Bayliss, Califòrnia”. A més, explica Pujol, l’empelt obliga a una certa especialització dels vivers. Segons Pujol, aquest conveni “dóna solució al problema de la rendibilitat immediata del pistatxo”. Per la seua banda, Josep Pont va manifestar que l’aigua del Segarra-Garrigues “suposa una oportunitat d’or”.