Expectació a la Franja

Salvador i Joaquín parlen obertament del problema català en català. “Jo vaig tenir un infart i si m’arriben a portar a Barbastre, no hi arribo viu. Ara segueixo el tractament a l’Arnau.” “Si Catalunya se’n va, ens farà molt mal, perquè vulguis o no la relació és molt estreta. La meua filla viu a Lleida i jo estic preocupat, encara que entenc la postura dels catalans, ens hem d’interessar per les seues raons, d’on ve l’origen de tot això. Perquè Déu n’hi do Rajoy!”. Joaquín és crític amb la qüestió catalana: “Mira el que diu la televisió! S’han gastat milions en les eleccions de Puigdemont que no serviran per a res i, al final, vénen a portar els diners aquí”, afirma. “Bé, bé, no et fiïs de segons quina tele”, contesta Salvador. I encara que segueixen aquesta picabaralla, estan d’acord que és necessari el diàleg per desenrocar una situació “que no beneficia ningú”, asseguren.

La immensa majoria dels seus ciutadans pensa que Catalunya és Espanya, de manera que l’escac del Govern català i la possible declaració unilaretal d’independència en els propers dies és el principal tema de conversa a les seues cases.

“Com no hem d’estar preocupats?”, pregunta l’alcalde de Fraga, Miguel Luis Lapeña. “Tenim interessos econòmics, empresarials, llengua, familiars en comú. Estem patint una situació en la qual els polítics tenen la culpa compartida i és necessari un diàleg dins de la legalitat perquè Espanya no és res sense Catalunya i viceversa. Afecta moltes famílies i és necessari reconduir-la perquè crea molta incertesa i malestar”. Evaristo Cabestañ, alcalde de Torrent i president de la comarca del Baix Cinca, és soci de la SAT d’Alcarràs, la Moreneta. “Tenim més relació amb Catalunya que amb Saragossa en moltes coses. De la Granja d’Escarp, només ens en separa el riu. És una situació complicada però és urgent parlar”, afirma. Per la seua banda, Antoni Chauvell, alcalde d’Alcampell i president de la comarca de la Llitera, s’expressa en aquests mateixos termes i exigeix un diàleg “tant sí com no, perquè la ruptura tindrà conseqüències incalculables per a tothom”.

Sanitat, educació i llengua en comú davant el conflicte de l’art

La pugna per l’art del Diocesà, encara que important, és l’únic conflicte entre Lleida i la Franja. La relació empresarial, agrícola, ramadera, cultural, familiar, educativa i sanitària és evident. “No volem ni sentir parlar d’atenció sanitària a Barbastre o Saragossa”, afirma l’alcalde de Fraga, Miguel Luis Lapeña. De fet, quan el PP estava en el Govern d’Aragó va plantejar aquesta possibilitat, la qual cosa va causar una profunda oposició al territori. El mateix va succeir amb les traves del govern popular al català en tota l’àrea limítrofa que va acabar amb el Manifest de Mequinensa firmat per la gran majoria dels alcaldes contra la Lengua Aragonesa Propia de l’Àrea Oriental (Lapao) i la Lengua Aragonesa Propia de les àrees Pirinenca i Prepirinenca (Lapapyp).