ESNOTICIA
I les urnes? A la panxa del bou!
Era una de les incògnites i el secret més ben guardat de l’organització del referèndum de l’1 d’octubre || Als pobles de Lleida es van amagar en camps de pomeres o entre bótes de vi i durant la jornada electoral es van arribar a enganxar a les taules perquè no les requisessin
El lloc on s’amagaven les urnes per al referèndum de l’1 d’octubre era una de les grans incògnites de l’organització. Procedents de la població nord-catalana d’Elna, van arribar en furgonetes en cases particulars, però altres estaven guardades als llocs més insospitats, com un tanatori o camuflades entre les bótes de vi d’un celler, encara que totes van arribar a temps a tots els col·legis electorals.
Per entregar-les als responsables dels punts de votació, el modus operandi era diferent en cada municipi. En una localitat, els responsables van haver d’esperar a les 22.00 hores de la vigília de l’1-O, quan van rebre una ubicació via telèfon mòbil i es van dirigir fins a aquest punt amb cotxe. A l’arribada, en un camp de pomeres, les urnes estaven ocultes en bosses.
Similar va ser l’entrega de paperetes i sobres en el mateix municipi. Cada coordinador rebia també la ubicació i enmig del bosc hi havia una persona que les anava repartint. En un altre poble, les va portar un veí que havia anat a buscar-les a un punt determinat de la capital de la comarca després de rebre a través de WhatsApp un missatge en el qual es llegia: “Ja tens tot el gènere per a la festa.” Durant les primeres hores de la jornada electoral de diumenge passat, veïns de tot Lleida anaven rebent les imatges i vídeos de les càrregues policials que se succeïen al pla i això va despertar l’enginy dels responsables dels punts de votació.
MISSATGES Un veí va anar a buscar les paperetes al rebre un missatge que deia: “Ja tens el gènere per a la festa”
Van enganxar urnes a les taules perquè no se les poguessin emportar fàcilment i fins i tot van utilitzar urnes falses perquè no requisessin les veritables. Una era d’Ikea, amb un adhesiu del logo de la Generalitat i també estava segellada amb dos precintes perquè semblés real. Una altra manera de protegir- les era fer-les desaparèixer ràpidament i hi va haver almenys una urna lligada a una politja durant les votacions per poder pujar-la fins a les golfes de la planta superior i que ningú no pogués emportar-se-la.
Quan els veïns temien que els Mossos entressin a requisar urnes, paperetes i sobres, es van arribar a guardar en neveres, teulades, soterranis o habitacions de comptadors. Una vegada es van tancar els col·legis electorals, es va procedir al recompte, que en la majoria de casos es va dur a terme al mateix lloc, encara que hi va haver alguns pobles en els quals es van traslladar urnes, paperetes i actes a la rectoria o a l’església.
Finalment, l’opció del sí es va imposar a Lleida amb un 93,84% dels vots emesos.