Una tardor cada cop més diluïda

L’últim any hidrològic, pel qual es calcula el règim de pluges d’octubre a setembre, es va tancar fa tres setmanes com un període sec. Per exemple, el riu Segre va registrar un cabal acumulat de 746,1 hectòmetres cúbics d’aigua, uns 150 hectòmetres per sota de la mesura dels últims 60 anys. Les dades del Canal d’Urgell assenyalen que en l’última dècada només una vegada s’han depassat els 1.000 hectòmetres cúbics, mentre que en la del 1956 al 1966 (la primera dels registres) van ser 7 ocasions. Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua assenyalen que al canvi climàtic s’uneix la proliferació dels boscos (que retenen aigua) pel canvi d’usos de la terra com a factors que incideixen en la menor aportació d’aigua del Segre.

La tardor atípicament calorosa, que segueix un estiu sec, és una anomalia puntual o un efecte del canvi climàtic? Pocs experts neguen a Catalunya aquest fenomen i la majoria coincideix a admetre un increment de les temperatures en les últimes dècades, si bé els canvis en la pluviometria són més difícils de confirmar. L’últim butlletí d’indicadors climàtics del Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC) constata “durant els últims 66 anys un increment de la temperatura mitjana a Catalunya”. A les comarques de Lleida se situa al voltant dels 0,24 graus d’augment cada deu anys (vegeu el gràfic de la dreta).

L’abandó de la terra i l’augment dels boscos ajuda també que hi hagi menys aigua als rius

Rosa Maria Poch, catedràtica d’Agrònoms i professora d’Hidrologia, és coautora del tercer informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Afirma que “la quantitat acumulada de pluja al cap de l’any no varia de forma significativa, però sí el seu impacte i la seua distribució”. “El clima mediterrani de les tardors i les primaveres tendeix a desdibuixar-se”. Tanmateix, l’increment de la temperatura sí que porta a una major evaporació de l’aigua, remarca Poch, cosa que implica “que les plantes tinguin més necessitat hídrica”, i això que portarà a afinar la gestió de les reserves als pantans i incrementar l’eficiència del regadiu. La calor contribueix també a la mineralització del terreny, per la qual cosa “estem anant cap a un clima més àrid”, explica Poch, que castigarà més les zones de “transició” entre superfície seca i humida, cosa que a Lleida escatxiga especialment el Prepirineu. Poch estudia, entre altres aspectes, tècniques de gestió del terra perquè actuï com a “segrestador” de CO2 i mitigador dels efectes del canvi climàtic. El camp ja percep tota aquesta variació. “El panís se sembra un mes abans del que és habitual i a l’estiu la calor obliga a utilitzar més aigua”, assenyalen des d’UP.

JARC, al seu torn, concreta que, per exemple, la producció apícola s’ha reduït a Catalunya un 60% aquest any.