SEGRE

TRIBUNALS SENTÈNCIA

L'Audiència absol l'acusat de simular a la seua joieria de Tàrrega un atracament violent

El tribunal considera que no hi ha proves que acreditin que va ordir un pla per cobrar de l’assegurança, que li va abonar 351.000 € || Fiscalia no té la intenció de recórrer l’absolució davant el Tribunal Suprem

El judici es va celebrar a mitjans de setembre a l'Audiència de Lleida.

L'Audiència absol l'acusat de simular a la seua joieria de Tàrrega un atracament violentSegre

Creat:

Actualitzat:

L’Audiència Provincial de Lleida ha absolt el joier de Tàrrega R. A., que va ser jutjat a mitjans de setembre acusat de simular un atracament a la seua botiga pel qual va arribar a cobrar 351.000 euros de la companyia d’assegurances. La Fiscalia va sol·licitar al judici que l’ara absolt fos condemnat a nou anys de presó. El tribunal considera que no hi ha proves que acreditin que ordís un fals robatori. El joier sempre ha negat els fets que se li imputaven fins a l’absolució coneguda ahir.

En el judici, el joier va explicar que el matí del 27 de setembre del 2011, a l’arribar a la joieria, després d’anar a una entitat bancària, “vaig trucar al timbre i una persona em va apuntar amb una pistola per l’esquena. Em va portar a la part de darrere de la botiga, em va lligar, em va robar el rellotge que portava posat (un Rolex) i els 10.000 euros que portava a la butxaca”. Els dos atracadors, segons la seua versió, es van emportar una caixa amb diamants valorats en 218.000 euros, rellotges i altres joies en un botí valorat en 422.000 euros. L’acusat també va explicar que els atracadors van lligar la treballadora de la joieria i un altre client que va entrar poc després (vegeu el desglossament). En canvi, els Mossos d’Esquadra van afirmar que “va ordir un pla que li va permetre sanejar la seua economia”, i van afirmar que “hi havia coses estranyes i contradiccions que ens van fer sospitar”, però la sentència de l’Audiència diu que això no s’ha provat. El Ministeri Públic va basar la seua acusació en un conjunt d’indicis. Tanmateix, l’Audiència de Lleida ha aplicat el principi in dubio pro reo, és a dir, “en cas de dubte, a favor de l’acusat”. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del Suprem. El Ministeri Fiscal no la recorrerà “per ser una qüestió de valoració de prova”. En canvi, es desconeix si la companyia d’assegurances, que va exercir l’acusació particular, portarà el cas davant del Suprem.

Els magistrats l’han exculpat de totes les acusacions La Fiscalia va considerar durant la celebració del judici que el joier era autor dels delictes d’estafa en concurs de simulació de delicte i d’un robatori amb violència (demanava 5 i 4 anys de presó, respectivament). En canvi, el seu advocat, que en demanava l’absolució, va al·legar que “no hi ha cap prova contra el meu client i tot es basa en una mera suposició que durant el judici s’ha desmuntat”. Un dels indicis per acusar el joier era que, just després de prémer el botó d’alarma (que va alertar el 112 i els Mossos), va trucar al seu agent d’assegurances. El joier va afirmar al judici que “en aquests casos, una assegurança t’evita la ruïna”. L’Audiència dóna credibilitat a la seua versió i estima que no s’ha acreditat que cometés cap delicte, per la qual cosa ha dictat una sentència que l’absol de tots els càrrecs.

tracking