Andorra estrena la recollida d’orgànica i només recull 180 dels 4.000 quilos que ha d’exportar

Andorra ha estrenat amb molt escàs èxit la primera campanya de separació de la fracció orgànica de les escombraries, que va començar a desplegar dilluns entre 8 centres comercials, 21 hotels i 17 restaurants. La planta de compostatge de Benavarre, a l’Alt Urgell, va rebre ahir el primer camió de matèria orgànica a les 13.00 hores i després d’interrogants sobre si es faria el trasllat. Els 4.000 quilos diaris de residus orgànics que el Principat ha d’exportar diàriament a l’Alt Urgell per al seu tractament es van quedar en només 180 quilos, que representa un 4,5% del total que ha de separar els establiments comercials, que ara estan obligats a seleccionar els residus, així com els productors. El Govern andorrà comptava amb la seua totalitat i no va tenir èxit, almenys ahir. De manera que també ahir va començar una altra ronda de visites per recordar als uns l’obligació de reciclar i als altres per conscienciar-los de la campanya.

Fonts del Govern d’Andorra van reconèixer que “la xifra és molt petita” però van assegurar que estaven “preparats per no tenir la quantitat que prevèiem ja des del primer dia”. “Els 4.000 quilos s’assoliran quan el programa estigui totalment assentat”.

Conscienciar les grans superfícies comercials, restaurants i hotels “no és fàcil ja que mai abans hi havia hagut una pràctica de reciclar orgànica” van assenyalar, cosa a la qual van afegir que “la xifra del primer camió s’incrementarà dia a dia fins a consolidar la campanya amb les quatre tones diàries”, que representarà el 10% de la matèria orgànica generada a Andorra. Van concretar que el ministeri de Medi Ambient va redactar ahir el primer informe per “observar en quins aspectes és possible millorar” i que estan “en contacte permanent” amb les empreses amb aquesta finalitat.

Val a recordar que la recollida d’orgànica la realitza l’empresa Reciclatges FEPER i que el transport forma part de l’acord entre els governs català i andorrà per a l’intercanvi de residus, que també permet traslladar rebutjos des de l’Alt Urgell i la Cerdanya a la incineradora de la Comella, a Andorra la Vella.

cervera

El consell de la Segarra projecta crear un fons de reserva per a la clausura a mitjà termini l’abocador comarcal de residus. Segons el president, Xavier Casoliva, el tancament de l’equipament tindrà un cost entre 2 i 4 milions d’euros i es calcula que la vida de l’abocador pugui prolongar-se entre 5 i 7 anys. Per fer front a aquest cost, el consell projecta la creació d’un fons de previsió i proposa augmentar per al pròxim exercici un 10% la taxa de residus. D’aquesta manera, una família passarà de pagar 102 euros a l’any a pagar-ne uns 112. La proposta es posarà sobre la taula en el plenari de divendres vinent i segons Casoliva “es tracta d’una iniciativa de responsabilitat futura ja que el consell no disposa de capacitat econòmica per poder afrontar un crèdit d’aquesta dimensió a mitjà termini”. La nova proposta del consell té lloc quan estan en fase de redacció els termes de la concessió d’aquest servei que, des de la seua creació, té com a màxim responsable Ramon Franquesa, actualment sota les directrius de la SAU GBI Serveis.

Segons Casoliva, el temps de clausura de l’abocador estarà també en funció de la capacitat de reciclatge de la comarca. Així, si bé les quatre poblacions on es porta a terme el sistema porta a porta reciclen més del 60% dels residus que marca les directives europees, les noranta poblacions restants amb prou feines superen el 20%. Per a això, el consell projecta un nou sistema de recollida per a aquests pobles amb la finalitat de millorar el reciclatge (vegeu SEGRE del 20 octubre).

L’abocador comarcal de la Segarra i el servei comarcal de residus es va dissenyar sota la presidència de Joan Salat i compleix enguany 25 anys d’existència. Anteriorment, cada població s’ocupava de gestionar els seus propis residus. Inicialment l’abocador es va projectar amb una vida de quinze anys; tanmateix, el 2004 es va clausurar el primer vas i es va projectar un segon vas de 225.000 m

3

, que és el que s’utilitza actualment.