ADMINISTRACIÓ ENTITATS LOCALS
Ajuntaments i consells han suprimit en quatre anys més de 40 entitats autònomes
L’administració local s’aprima malgrat que manté encara més de setanta entitats locals dependents || La crisi, la falta de subvencions i la reforma local de l’Estat en són les principals causes
El sector públic local s’ha aprimat en els últims anys de forma molt destacada amb l’eliminació d’unes quaranta entitats dependents d’ajuntaments i consells des de l’any 2013, de manera que, segons les últimes dades del ministeri d’Hisenda (de finals del setembre passat) actualment queden poc més d’una setantena d’empreses o societats públiques en marxa a les comarques del Pirineu i Ponent. La crisi ha motivat una part d’aquestes supressions, però ha tingut especial influència la reforma local impulsada pel Govern espanyol (llei de racionalització del sector públic local, LRSAL), que ha obligat les corporacions locals a assumir moltes entitats abans autònomes.
És el cas, per exemple, del patronat municipal de la Fira de l’Oli de les Borges Blanques, suprimit en els últims anys i les funcions del qual han quedat assimilades per l’ajuntament. A efectes pràctics ha suposat un canvi d’estatuts i ja no té un número d’identificació fiscal (NIF), sinó que figura com un apartat més entre les partides d’ingressos i despeses de l’ajuntament. En aquest cas, asseguren fonts municipals, el patronat no és deficitari, però si ho fos computaria com a dèficit municipal, fet que suposaria una càrrega, per exemple, a l’hora de comptabilitzar el deute públic i accedir al crèdit.
El patronat de la Fira de l’Oli, el Museu de Conca Dellà, la residència de Seròs o Emergències d’Aran
El Museu de Conca Dellà també s’ha suprimit com a entitat autònoma, però des de fa uns tres anys la seua anterior infraestructura va passar a dependre del consistori. L’alcalde d’Isona, Constante Aranda, explica que el canvi es va aprofitar per reorganitzar la plantilla i ara el museu depèn de l’ajuntament. L’aportació municipal també ha baixat considerablement com a conseqüència la crisi, d’uns 50.000 euros a uns 20.000 actualment, apunta el primer edil. A Seròs, l’alcalde Gabriel Pena explica com el projecte de la Llar Residencial per a la Gent Gran va quedar avortat al poc temps de començar a caminar al faltar una subvenció de la Generalitat, i també es va dissoldre el patronat públic municipal que l’havia de gestionar. També a Alcarràs l’ajuntament va eliminar el patronat municipal d’esports per consell d’Intervenció i “per guanyar eficàcia”, assenyala l’alcalde, Miquel Serra.
Mentrestant, a Aran, el Conselh Generau va reunificar tots els serveis d’emergències i transport sanitari, que ara depenen d’un mateix operatiu, cosa que va suposar l’eliminació en el seu dia d’Emergències-Pompièrs d’Aran.