Ordeig vol atreure al PSC el vot “orfe” de la vella CiU

El primer secretari del PSC de Lleida, Òscar Ordeig, tornarà a encapçalar la candidatura dels socialistes lleidatans al Parlament amb l’objectiu de recuperar el segon diputat, després d’aconseguir-ne només un als comicis del 2012 i del 2015. Per fer-ho, apel·larà al “catalanisme no independentista”, especialment entre “votants de l’antiga CiU” políticament “orfes” després de l’extinció d’Unió i el sobiranisme de l’actual PDeCAT. També buscarà el suport dels insatisfets amb la deriva sobiranista dels Comuns.

“Hem de reconstruir el catalanisme polític”, afirma en aquest sentit Ordeig, que busca incorporar a la llista del PSC candidats que no pertanyen al partit per dotar-la de “transversalitat” (vegeu el desglossament). La candidatura en confecció s’haurà de ratificar en el consell de federació programat per demà. Està previst que el número dos sigui per a una candidata de Lleida ciutat. Les enquestes que pronostiquen un ascens del PSC reflecteixen, segons Ordeig, “cansament” entre la població catalana per una situació de paràlisi que atribueix tant a l’“immobilisme” del Govern del PP com a l’independentisme, “amb una DUI que no ha prosperat”. En conseqüència, la campanya socialista es basarà a mostrar-se com “una opció que permet avançar”.

A Barcelona, miraran d’atreure també sectors de l’electorat que van donar suport en el seu dia a Ada Colau. El programa apostarà per recuperar alguns elements de l’Estatut que va anul·lar el Tribunal Constitucional, com ara la creació del Consell de Justícia de Catalunya.

Vol integrar a la llista persones de fora del partit? L’estratègia electoral que Ordeig planteja per provar d’aconseguir dos diputats per Lleida és la mateixa que el PSC pretén aplicar en el conjunt de Catalunya. Així, els socialistes han sondejat representants de l’extinta CiU per integrar-los a les seues llistes, si bé aquests contactes encara no s’han concretat en acords.Les enquestes d’estimació de vot que estudien els socialistes reflecteixen una pujada que procedeix, en part, del votant tradicionalment abstencionista, però també de l’entorn de l’antiga Unió. D’aquí ve l’interès del PSC d’integrar a les llistes algun nom amb què es pugui identificar bona part de l’electorat democristià.