Aran limitarà l’ús de les antigues bordes com a hotels a les del municipi de Canejan

Aran només autoritzarà l’ús d’antigues bordes com a hotels per a les de nuclis que van estar habitats a la zona de la Ribera de Toran, bàsicament, al municipi de Canejan. El Conselh Generau va tancar la setmana passada el text definitiu de la normativa per regular la utilització de bordes i antigues cabanes després d’un llarg període d’informació pública. Després de les al·legacions dels ajuntaments, ha acordat que únicament en aquesta zona de la vall, on hi ha encara bordes en nuclis que fins fa pocs anys estaven habitats, es puguin habilitar aquestes instal·lacions com a hotels. La resta quedarà únicament per a usos lúdics i familiars, tret d’alguns casos en els quals s’obre la possibilitat d’habilitar-hi negocis de restauració, sempre que es doti d’un pla especial per a la zona i ho autoritzi l’ajuntament. D’aquesta manera, quedarà a compte de l’administració local.

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va explicar que l’objectiu és preservar el patrimoni rústic sense impedir el desenvolupament turístic de la zona de la Ribera de Toran, que ja és freqüentada. Com a exemples per a un possible desenvolupament de l’ús hoteler de bordes, va esmentar els nuclis d’Eth Pradet, Porcingles o Bordius, pròxims a la carretera local. Aquests nuclis de població es van dotar de serveis, que encara preserven, i actualment estan deshabitats.

Eth Pradet, Porcingles o Bordius són nuclis amb bordes que podrien restaurar-se com a hotels

Barrera va assegurar que per ara no hi ha cap projecte planificat en aquesta zona de Canejan amb aquest objectiu. Va destacar que la normativa permetrà preservar la muntanya, que “no s’urbanitzarà”. El document ha de passar ara pel ple del Conselh d’aran i per la comissió d’Urbanisme.

La conservació de les bordes araneses ha portat polèmica i litigis en el transcurs de l’última dècada. El retrocés de la ramaderia extensiva ha fet inviable recuperar-les per al seu ús inicial, mentre que obres per donar-los un ús residencial i per construir habitatges sobre les ruïnes d’antigues cabanes al marge de la normativa han desembocat en desenes de denúncies urbanístiques. El Conselh ha buscat durant anys una regulació que preservi aquest element característic del paisatge de la vall.