ADMINISTRACIÓ FINANCES LOCALS
Més de 60 municipis, amb plans d'ajustament econòmic per evitar la intervenció estatal
Arran de la llei d’estabilitat pressupostària del 2012 i la reforma local del 2013 || Permeten intervenir consistoris que superin límits de despesa i deute, com ha succeït amb l’ajuntament de Madrid
La Paeria de Cervera es va sotmetre a un pla d’ajustament econòmic financer el 2014 i el 2015.
Més de seixanta municipis de les comarques de Lleida s’han sotmès en els últims quatre anys a plans d’ajustament econòmic i financer per evitar el risc que l’Estat intervingui els seus comptes, tal com ha fet aquest mes amb l’ajuntament de Madrid. Molt abans de l’article 155, la llei d’estabilitat pressupostària del 2012 i la reforma de la llei local del 2013 van atorgar al Govern central la capacitat de sancionar, intervenir i, fins i tot, dissoldre consistoris i altres ens locals que incompleixin objectius sobre límits de despesa, de deute i de terminis de pagaments a proveïdors.
63 MUNICIPIS. Almenys 63 municipis de Lleida han aprovat plans d’ajustament econòmic des de l’any 2013. 2013 ELS PRIMERS PLANS. Municipis com Bellpuig i Sant Guim de Freixenet van aprovar els primers d’aquests plans el 2013. 2018 DOTZE MUNICIPIS. Els plans d’una dotzena de municipis es prolongaran almenys fins a l’any 2018.
Una trentena d’ajuntaments tenen plans d’ajustament en vigor, i en almenys una dotzena es prolonguen fins al 2018. Alguns han concatenat dos plans d’aquest tipus en els últims quatre anys, mentre que d’altres han complert els seus sense la necessitat de fer nous ajustaments i han aconseguit adaptar-se als criteris d’equilibri econòmic que fixa l’Estat. Un exemple d’això últim és el municipi de Cervera, actualment sense pla econòmic financer, després de sotmetre’s a un el 2014 i el 2015.
Altres capitals com Balaguer, Mollerussa i la Seu d’Urgell han adoptat també aquest tipus de plans d’ajustament, de la mateixa manera que més de cinquanta pobles, alguns consells i diferents entitats municipals descentralitzades (EMD). La normativa estatal exigeix aprovar-los tan aviat com el govern local detecta que els comptes s’han desviat dels objectius d’estabilitat econòmica, i han d’establir mesures per assolir-los i el termini per fer-ho. És Hisenda qui dóna el vistiplau definitiu a cada un d’aquests plans, que condicionen crèdits i inversions. En cas d’incompliment, la norma preveu retencions de fons, multes coercitives i, en última instància, “la dissolució dels òrgans de la corporació local”.
LES CLAUS
- La normativa. La llei d’estabilitat pressupostària del 2012 i la reforma local de l’Estat del 2013, coneguda per l’acrònim LRSAL, atorguen a l’Estat la capacitat d’intervenir i, fins i tot, dissoldre ens locals que incompleixin objectius de despesa, deute i pagaments a proveïdors.
- Els plans d’ajustament. Els ajuntaments els han d’aprovar si incompleixen els criteris d’estabilitat econòmica i hi han de definir les accions i el termini per assolir-los. Hisenda els ha de donar l’aprovació definitiva i pot supervisar-ne el compliment.
- Incompliments. Incomplir objectius econòmics sense presentar un pla, que Hisenda no l’aprovi o no assolir les metes establertes en aquest obre la porta que el Govern imposi sancions, tuteli els comptes i insti la dissolució de corporacions locals.
- El cas de Madrid. Després de la negativa d’Hisenda a validar el pla econòmic financer de l’ajuntament de Madrid, el Govern va intervenir els comptes municipals. Això ha estat objecte de polèmica, ja que la capital havia reduït el deute, alhora que augmentava la despesa, i havia generat superàvit.
