“El creixement del cotxe elèctric necessita polítiques per crear una xarxa de recàrrega”

La creixent implantació dels cotxes elèctrics està llastada per una xarxa de punts de càrrega que a Espanya és encara clarament insuficient. “A dia d’avui no hi ha incentius econòmics per crear aquesta infraestructura”, va valorar dijous passat a Lleida Enrique de las Morenas, director general d’Energías Renovables Iberia i president d’Enel Green Power España, divisió d’energies renovables d’Endesa. Durant la seua conferència al cicle Debats al Roser que organitza SEGRE amb motiu del seu 35è aniversari (vegeu SEGRE de divendres), va assenyalar que són necessàries “apostes polítiques que es converteixin en normativa” i que aquestes es tradueixin en “mesures de promoció” per poder afavorir el creixement del parc de vehicles elèctrics. Fins ara, les principals iniciatives en aquest sentit han sorgit dels ajuntaments, que introdueixen en les seues ordenances bonificacions en la taxa de vehicles per als models menys contaminants.

“Fins ara no hi ha hagut a Europa cap legislació que promogui decididament la mobilitat elèctrica”, va subratllar De las Morenas. Va apuntar que el creixement del parc de vehicles elèctrics afavoriria també l’abaratiment de les bateries per a les instal·lacions elèctriques d’edificis. “El seu cost decaurà a mesura que en creixi la implantació i serà en bona mesura gràcies a la mobilitat elèctrica”, va dir.

“Actualment, tots tenim assumit que hem d’aturar el canvi climàtic, fins i tot els països subdesenvolupats”, va afirmar el responsable d’energies netes d’Endesa, que va assenyalar la substitució dels combustibles fòssils per electricitat com un dels mitjans més eficaços per fer-ho. “Hem d’electrificar el nostre consum d’energia”, va dir, i va recordar que l’objectiu de la Unió Europea (UE) per a l’any 2050 apunta a eliminar en un 80% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Quant a la situació d’Espanya per assolir aquesta meta, De las Morenas va valorar que podrà complir l’objectiu fixat per al 2020, que preveu que el 20% de l’energia consumida procedeixi de fonts renovables. Serà possible, va afirmar, “si es desenvolupen tots els projectes que han guanyat les subhastes de renovables” convocats per l’Estat. Tanmateix, necessitarà el doble del que generen actualment les centrals solars i els parcs eòlics per complir les previsions de la UE per a l’any 2030. Fer-ho, va dir, requerirà noves instal·lacions amb una potència total de 40 GW que suposarien una inversió de 40.000 milions d’euros en el conjunt de l’Estat espanyol. “És tant com el que hem instal·lat a tot Espanya durant els últims vint anys, aquesta és la magnitud del desafiament”, va apuntar.

De las Morenas es va mostrar convençut que les energies renovables ressorgiran després de l’aturada del 2012, gràcies a avenços tecnològics que fan més eficients i barats els parcs eòlics i les centrals solars, i permetran ben aviat fer-los viables fins i tot sense les primes per generar electricitat que els han fet possibles durant les darreres dos dècades.

En aquest sentit, va apuntar que “podem esperar que el cost de les renovables continuï descendint”, i va pronosticar una baixada de fins al 40% en la fotovoltaica i un 9% en l’eòlica per a mitjans de la dècada vinent. Així mateix, va assenyalar que la disponibilitat de terra i de xarxa elèctrica situa Espanya en una situació millor per desenvolupar les renovables que països com Alemanya, on la seua implantació només podrà créixer, va dir, amb la instal·lació de panells solars “teulada a teulada”. No obstant, va reconèixer que els llargs períodes de temps necessaris per autoritzar aquest tipus d’instal·lacions suposen “un problema, i no senzill”, per al seu desenvolupament.

Tot i així, va assenyalar que el fet que les competències en aquesta matèria recaiguin sobre les administracions autonòmiques “genera una competència saludable” que les empeny a “mobilitzar-se per atreure emprenedors”.

Una implantació més gran de les energies renovables, va afegir, suposarà una creixent reducció en el rebut de la llum al tractar-se de la font d’energia més barata, encara que va puntualitzar que aquesta situació planteja també un nou escenari en què les tarifes podrien ser “més volàtils” en funció del vent i la radiació solar de cada moment; i que un descens dels preus significatiu podria arribar fins i tot a comprometre la viabilitat econòmica de nous projectes d’energies netes. “És un peix que es mossega la cua”, va concloure.