L’Urgell comença el recreixement de 15 km del canal principal per portar més aigua

El Canal d’Urgell ha començat les obres de recreixement del Principal, que hauran d’estar llestes per al mes de març vinent, quan comença la campanya. Segons els tècnics, l’actuació comprèn dos trams al municipi d’Agramunt, a l’altura del pont de Ferro (Urgell), i al de Preixens (Noguera). En total, uns 15 quilòmetres de la conducció que s’ampliarà en dos trams d’11 i 4 quilòmetres, respectivament.

La intervenció consisteix a aixecar murs de mig metre de formigó a un costat i a l’altre de la canalització per evitar que l’aigua es desbordi durant els mesos d’estiu. Aquesta actuació permetrà eradicar la vegetació aquàtica que ha proliferat en els últims anys i garantir el pas dels 37 metres cúbics per segon que s’arriben a consumir amb puntes de demanda a l’estiu sense que el canal es desbordi. Dijous es van dur a terme treballs previs a Agramunt que van comportar la tala d’alguns arbres. Segons el president del canal, Ramon Carné, ha estat necessari tallar-los per permetre el pas de les màquines. Va remarcar que no afectarà la banqueta ja que la previsió és restituir la vegetació afectada tan bon punt s’acabi les actuacions i fer banqueta on no n’hi hagi.

La junta va aprovar el pressupost, de 495.000 euros, 8.000 menys que l’exercici anterior

D’altra banda, aquesta setmana han tingut lloc a Tàrrega unes jornades tècniques sobre regs i energies renovables. El responsable del programa d’ús eficient de l’aigua de l’IRTA, Jaume Casadesús, va assegurar el mateix dijous que “els sensors d’humitat a terra permeten estalviar a l’agricultor més d’un quinze per cent de consum d’aigua alhora que garanteixen un reg de precisió adequat per a cada cultiu”.

Per la seua part, Luis Narvarte, de l’Institut d’Energia Solar, va revelar dimecres que una instal·lació solar per bombar l’aigua per al cultiu es pot amortitzar entre 6 i 7 anys i que tenen una vida útil d’uns 25 anys. Narvarte va fer aquestes declaracions en una jornada organitzada pel departament d’Agricultura i Infraestructures.cat i dirigida a comunitats de regants en què van presentar cinc projectes de bombatge d’aigua amb energia fotovoltaica, entre els quals hi havia la instal·lació de la comunitat de regants de la Bassanova, de l’Algerri-Balaguer (en període d’assajos), i de finques particulars a Casp i Os de Balaguer.

verdú

La primera fase del marge esquerre del Segarra Garrigues a Verdú regarà a partir del mes de març que ve. Ho va avançar ahir el president de la comunitat de regants del canal, Josep Maria Jové, que va afegir que es tracta de la zona amb més percentatge d’adhesions del canal, amb el 86%.

Es tracta d’una zona amb reg de suport no afectada per la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) que té adherides 426 hectàrees de les 602 que es posen en reg. A la localitat de Verdú, en el marge dret ja reguen a plena dotació un total de 1.100 hectàrees.

D’altres zones actives es poden trobar al sector 4.1, situat a Torrefeta i Florejacs, on de les 581 hectàrees que es posaran en reg ben aviat s’hi han adherit la quantitat de 414, la qual cosa suposa el 76% del total.

Jové, que ahir va presidir la junta general de regants, va manifestar que per a l’any que ve esperen rebre per part d’Infrasestructures.cat la concessió d’unes 600 hectàrees a Castelladans, on ja s’han aconseguit el 50 per cent de les adhesions.

Durant la junta general també es va donar llum verda a la portada d’aigua que duran a terme els mateixos regants de l’Espluga Calba i de l’Albi a causa de la sequera. Els regants financen la conducció i la comunitat dóna llum verda a la concessió d’aigua.

La reunió de la junta va tenir lloc al matí a la seu de la comunitat de regants a Tàrrega i en aquesta trobada van participar aproximadament una trentena de representants de les diferents col·lectivitats.

La junta també va donar llum verda al pressupost ordinari de la comunitat, que ascendeix a un total de 495.000 euros, 8.000 menys que l’exercici anterior. La partida de més quantia són els costos d’amortització i préstecs, que ascendeixen a 243.000 euros.