Un de cada quatre habitants de les Garrigues té més de 65 anys

Un de cada quatre veïns de les Garrigues té 65 o més anys d’edat i és la comarca del pla que més població ha perdut en els últims 25 anys. Mentrestant, l’Alt Urgell va liderar la pèrdua de població el 2016 i se situa al capdavant de les set comarques de Lleida que van registrar un descens en el nombre d’habitants, segons les estimacions de població que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va fer públics ahir.

Aquestes xifres constaten que el procés d’envelliment de la població catalana continua, com a resultat de la combinació d’una baixa natalitat i una esperança de vida alta. De fet, des del 1995 a Catalunya hi ha més veïns amb més de 65 anys que habitants de menys de 15, encara que aquest procés té algunes diferències importants a Lleida.

Bausen, Cava, Fulleda i Guimerà es troben en perill de despoblació irreversible, segons la UAB

D’una banda es troben les Garrigues i el Jussà, on més del 25% dels veïns tenen 65 o més anys, mentre que de l’altra hi ha Aran, que té el menor percentatge de població envellida de tot Catalunya, amb un 13,9%. En aquest sentit, en vuit comarques lleidatanes hi va haver més defuncions que naixements l’any passat.

Així mateix, a l’Alt Urgell, Alta Ribagorça, les Garrigues, Noguera, Jussà, Pla d’Urgell i Segarra se’n van anar més veïns de la resta de l’Estat dels que hi van arribar.

Pel que fa als moviments des de l’estranger i cap a països veïns, l’índex més elevat es troba al Pla d’Urgell. En aquest sentit, els moviments migratoris des d’altres països van ser els que van aportar un major nombre de població a 33 de les 42 comarques catalanes.

A Catalunya, les dades certifiquen un creixement de 47.944 persones respecte al 2015 i voreja els 7,5 milions d’habitants. Per edats, el grup que més ha augmentat és el que oscil·la entre els 40 i 74 anys, mentre que un dels que més han disminuït és el que es troba entre els 0 i 9 anys, a causa dels baixos índexs de natalitat.

Val a recordar que un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona alertava que Bausen, Cava, Fulleda i Guimerà es troben en risc irreversible de despoblació i a Lleida un 52% dels municipis tenen menys de 500 habitants i 14 en tenen menys de 100.

A més, una de les tendències demogràfiques a la demarcació és el desplaçament de la població cap als nuclis més grans i per aquesta raó totes les capitals de comarca del pla han guanyat habitants en els últims vint-i-cinc anys, així com els municipis propers. Aquest fet té com a conseqüència que els pobles petits siguin cada vegada més petits.

Aran és el territori més 'jove' i on més creix la població a Lleida

La Val d’Aran, a banda de ser el territori menys envellit de Catalunya, és el lloc on més creix la població a Lleida, amb un 0,75% més respecte al 2015. La segueixen el Solsonès, que ha guanyat un 0,54% d’habitants; el Pla d’Urgell, amb un 0,27% més; l’Urgell, amb un augment del 0,14%, i la Segarra, amb un 0,1%. Malgrat aquests petits creixements en nombre d’habitants, set de les dotze comarques de Lleida han vist com la seua població disminuïa durant el 2016.

Davant del problema de la despoblació, l’Eurocambra ja ha començat a prendre mesures en aquest sentit i a mitjans de novembre va aprovar un informe en el qual s’alerta que les zones rurals tindran dos treballadors per cada jubilat el 2080.

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa del mes de maig, la demarcació de Lleida ja se situa en aquestes xifres, ja que eren 207.700 els lleidatans que tenen una feina o que busquen un lloc de treball davant els 97.950 pensionistes a data d’1 d’abril. A més, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va posar sobre la taula vuitanta mesures contra la regressió demogràfica.

“Un es pot apuntar al casal amb vint anys” El president del casal d’avis d’Arbeca, Antonio Vidal, va explicar ahir que “un es pot apuntar amb vint anys” i “col·laborar amb les activitats que s’organitzen”. Vidal va assegurar que “inscriure’s al casal significa ajudar la societat i a mantenir les portes obertes” i va assegurar que van intentar que els estudiants, tant d’instituts com de la universitat, anessin al casal a fer classes d’informàtica als socis, però que aquesta iniciativa no es va poder portar a terme perquè no va comptar amb prou interessats.