MUNICIPIS POLÈMICA
Un llibre per 'reconciliar' Catalunya i Aragó indigna alcaldes de Lleida
Obsequi del Govern aragonès amb un pròleg que critica el “separatisme” i la negativa a entregar l’art del monestir de Sixena || Edils protestaran i tornaran el volum
Un regal de Nadal ha indignat alcaldes de municipis lleidatans. Es tracta del llibre Tejidos de vecindad, editat pel Govern d’Aragó i enviat com a obsequi a ajuntaments limítrofs amb territori aragonès per recordar i estrènyer els vincles històrics entre aquesta comunitat i Catalunya. Tanmateix, un pròleg amb les firmes del president de la DGA, Javier Lambán, i del president de la Diputació de Saragossa, Juan Antonio Sánchez, critica la “desraó absoluta del plantejament secessionista” i la “negativa de la Generalitat a complir les sentències sobre els béns de Sixena”, així com la suposada “pretensió de transvasar a Barcelona aigua de la conca l’Ebre”.
Ajuntaments des de l’Alta Ribagorça fins al Segrià n’han rebut exemplars, i poques vegades un obsequi ha tingut tan mala acollida. Alguns alcaldes van avançar que respondran amb una carta de protesta, en alguns casos acompanyada de la devolució del mateix llibre. “Nosaltres ja l’hem tornat”, va dir l’alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra, que va indicar que el van acompanyar d’una carta en què destaquen l’excel·lent relació amb Aragó i reclamen “el mateix respecte” envers la voluntat dels catalans. Al seu torn, l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, va apuntar que, amb el llibre i la queixa, espera remetre’ls també una còpia de la sèrie televisiva Comtes sobre l’origen de Catalunya.
Lamenten les mesures d’exhibició inadequades de les peces d’art al monestir de Sixena
Per la seua banda, l’alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va explicar en aquest sentit que enviarà també una carta al Govern d’Aragó per indicar-los que “no estan en posició de donar lliçons” i suggerir-los que, en lloc de regalar exemplars del llibre, “donin un millor ús als fons públics”. Per la seua part, el primer edil d’Almacelles, Josep Ibarz, no preveu una queixa formal, encara que va assenyalar que el pròleg “contradiu el títol conciliador del llibre”.
L’alcalde del Pont de Suert, José Antonio Troguet, va declinar pronunciar-se sobre el contingut del llibre i va fer una crida a “entendre les aspiracions legítimes” dels que es declaren independentistes. Així mateix, va subratllar que la seua comarca “és més que veïna d’Aragó, la col·laboració és estreta i ho continuarà sent”. Altres alcaldes no havien llegit encara el llibre o bé no tenien constància d’haver-lo rebut.
Història comuna entre els segles XVIII i XX
El volum ha anat acompanyat d’una exposició a Saragossa i conté articles de reconeguts historiadors. Amb tot, les al·lusions a l’actualitat política i a conflictes als pròlegs han indignat alcaldes a Lleida.
Entitats culturals de Lleida critiquen l'ús polític del litigi El missatge de Cap d’Any que va dirigir el president d’Aragó, Javier Lambán, diumenge passat des del monestir de Sixena i al costat de les obres en litigi traslladades des del Museu de Lleida el passat 11 de desembre, va tornar a encendre els ànims a Lleida. La plataforma d’entitats culturals que sempre ha estat al capdavant de la defensa de la unitat de la col·lecció d’art del museu lleidatà va lamentar ahir la utilització política del litigi. Chus Llavero, portaveu de la plataforma i presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, va recordar que “fa gairebé dos anys que diuen que això era una qüestió judicial, aliena a la política, però el primer que han fet és aquest missatge polític de Cap d’Any, en el qual Lambán va expressar que aconseguir aquestes obres d’art havia augmentat la moral d’Aragó com a comunitat i com a poble. Necessitaven una victòria i un enemic comú, una cosa que no té res a veure amb la cultura, els museus i les obres d’art”. Llavero també va criticar l’escenificació del president aragonès a la vora d’unes obres amb una il·luminació inadequada. “Ens ha sabut greu veure per televisió les peces tal com estaven exposades, però segur que també li haurà sabut greu a qualsevol aragonès que estimi el patrimoni i la cultura en general”, va afegir Llavero. La plataforma es reunirà a partir de la setmana que ve per traçar els nous passos a seguir en defensa de l’art: “La reivindicació continua, és necessària una lluita comuna perquè tan greu va ser el cas del Museu de Lleida com que ara vulguin emportar-se les pintures murals del MNAC.”