INICIATIVA MEMÒRIA HISTÒRICA
La Segarra, primera comarca catalana a retre homenatge a les seues víctimes del nazisme
Instal·la onze plaques en memòria dels veïns que van ser deportats als camps d’extermini || Es col·locaran en nou localitats i majoritàriament se situaran al davant dels ajuntaments
Les llambordes que s’instal·laran a la Segarra en record dels deportats a camps d’extermini.
La Segarra serà la primera comarca catalana a retre homenatge a totes les seues víctimes del nazisme amb la col·locació d’onze plaques Stolpersteine (pedres d’entrepussada, segons la traducció literal de l’alemany) dedicades als veïns de la comarca deportats a camps d’extermini. El Memorial Democràtic va entregar divendres les plaques al Fòrum l’Espitllera de la Segarra. Aquest també serà el primer cas en què la iniciativa sorgeix d’una associació i no des dels ajuntaments. El 25 i 26 de gener es traslladarà a la comarca el creador de les peces, l’artista alemany Gunter Demnig, que ja n’ha col·locat més de 50.000 en vint-i-un països europeus i les instal·larà personalment.
Les Stolpersteine són llambordes en forma de cub amb una placa daurada d’uns quinze centímetres on es pot llegir el nom i l’origen de la persona, la data de naixement i mort, així com el camp d’extermini on va ser deportat. Fins ara, a Catalunya només s’havien col·locat en algunes ciutats o pobles i Navàs va ser la primera el 2015, i posteriorment s’han col·locat també a Castellar del Vallès, Igualada i Manresa.
L’artista alemany, creador de les llambordes, les instal·larà personalment el pròxim 26 de gener
El trasllat i treball de l’artista finança el Memorial Democràtic, i en el cas de la Segarra les pedres (que tenen un cost de 120 euros cadascuna) les finançaria una part el Memorial i la resta, el Fòrum l’Espitllera. Al seu torn, els ajuntaments es faran càrrec del manteniment. Segons va explicar l’historiador i deixeble de Josep Benet, Jordi Oliva, la col·locació es realitzarà mitjançant un itinerari públic que començarà a Torà aquest divendres a les 09.00 hores. Els seguiran Sanaüja, Tarroja, la Prenyanosa, les Oluges, Cervera (on tindrà lloc un acte central a la plaça de la Paeria on es col·locaran tres pedres), Talavera, Sant Antolí i Granyena.
LES CLAUS
- Pionera a Lleida. La Segarra és la primera comarca de Catalunya a instal·lar les llambordes en memòria de tots els seus deportats a camps d’extermini nazis.
- Catalunya. Les Stolpersteine ja s’han instal ·lat en municipis concrets, com Igualada o Manresa.
- Localitats a la Segarra. Es col·locaran divendres 26 de gener a Torà, Sanaüja, Tarroja, la Prenyanosa, les Oluges, Cervera, Talavera, Sant Antolí i Granyena.
Oliva, autor de l’inventari de tots els soldats morts durant la Guerra Civil a Catalunya, va explicar que no descarten que l’itinerari de les pedres es pugui seguir mitjançant un geolocalitzador. El Fòrum l’Espitllera impulsa des de l’any passat retre homenatge als deportats a camps d’extermini.
Els va localitzar, va parlar amb alcaldes i familiars, i finalment, va pactar la instal·lació de les pedres en cadascuna de les poblacions. En totes les localitats es col·locaran a la plaça de l’ajuntament, a excepció de Torà i Sanaüja, on se situaran davant de les cases dels deportats. Això és a causa que en molts casos els immobles han canviat de propietaris.
LES CLAUS
- Impulsor. És el primer cas a Catalunya en què l’impulsor de la inciativa és una associació, el Fòrum l’Espitllera, i no un consistori.
- Tres-cents deportats. A Lleida hi va haver més de tres-cents deportats a camps d’extermini.
- ‘Pedres d’entrepussada’. Stolpersteine es pot traduir de l’alemany com a “pedra d’entrepussada” o de “xoc”. Estan pensades per fer una reverència simbòlica a les víctimes del nazisme.
