REGADIUS A DOS MESOS DE LA NOVA TEMPORADA
Els regs històrics inverteixen 6 milions a renovar canals per a la campanya al març
L’Urgell recreix part del Principal, refà un quilòmetre de l’auxiliar i protegeix el túnel de Montclar
A dos mesos i mig de l’inici de la campanya de regs, les comunitats de regants dels canals històrics de Lleida aborden la recta final de les reparacions que cada any han d’efectuar per evitar filtracions i avaries durant la temporada. Són conduccions centenàries i necessiten de contínues i costoses revisions. En concret, les d’aquest any superen els 6 milions d’euros. El Canal d’Urgell ha de finalitzar en aquest temps el recreixement de 10 quilòmetres del Canal Principal, una infraestructura que data del 1845 i que s’ha hagut de redimensionar perquè hi passi tota la dotació d’aigua permesa (37 metres cúbics per segon) durant moments de màxim consum a l’estiu. També haurà d’estar llesta la reconstrucció d’un quilòmetre a l’inici del Canal Auxiliar, que va començar a proveir les finques el 1930, després d’enfonsar-se a l’estar ubicat en terrenys inestables. A més, en menys d’un mes estarà acabada la reconstrucció i revestiment interior del túnel de Montclar (1861), on van aparèixer esquerdes. La inversió global ascendeix a més de 3 milions d’euros.
A l’Aragó i Catalunya, en funcionament des del 1906, el seu president, José Luis Pérez, va remarcar que fora de la campanya es duen a terme actuacions d’injecció de ciment i argila per segellar les esquerdes i evitar fuites d’aigua. Aquestes actuacions, va dir, són sistemàtiques i les sufraga la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, ja que l’Aragó i Catalunya depèn de l’Estat. Les executades el 2017 van costar més de 3 milions d’euros. Quant a l’altre reg històric, el Canal de Pinyana, el més antic de Lleida (es remunta a 1.147), també s’estan fent reparacions de fugues a les séquies Principal, del Mig i del Cap amb una inversió d’uns 30.000 euros en cada una.
El Canal de Pinyana va revestir les seues séquies en diferents períodes de temps. Així, el Principal es va començar a revestir als 70 i es va finalitzar als 90. La modernització de les séquies Major, del Cap i Mig es va dur a terme gràcies al Pacte de l’Aigua firmat de 1992 en virtut del qual Pinyana accedia a modular cabals per reaprofitar aigües sobrants de la Noguera Ribagorçana.
Els pantans estan al 50% de capacitat i puja la reserva de neu Els pantans que regulen l’aigua i proveeixen els principals regadius de Lleida es troben al 50% de la seua capacitat a dos mesos i mig de l’inici de la temporada, cosa que els regants consideren suficient per a una bona arrancada, a diferència d’altres sistemes de reg a la conca de l’Ebre, fuetejats per la falta de pluges. Les últimes precipitacions, d’aigua i també de neu, han animat el panorama i donen ales a l’optimisme. Segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, les reserves nivals d’aquesta setmana més que dupliquen les de l’any passat per aquestes dates. A la capçalera de la Garona hi ha 199 hectòmetres en forma de neu; Valira i Segre, 157, i Ribagorçana, 93.