PATRIMONI INVESTIGACIÓ
Espoliats setze jaciments lleidatans en un saqueig per tot Catalunya
Determinen que dos detinguts a l’agost es van emportar centenars de peces del Jussà, l’Alt Urgell, la Noguera i l’Urgell || Les lleidatanes, les comarques més afectades
Una investigació iniciada pels Mossos d’Esquadra el 2016 i que es va saldar l’agost passat amb dos detinguts a Girona acusats de saquejos arqueològics per tot Catalunya ha permès determinar ara que els arrestats es van emportar centenars de peces de setze jaciments de les comarques lleidatanes, les més afectades d’aquesta activitat delictiva.
Concretament, els espoliadors havien aconseguit peces del Barranc Fonguera (Abella de la Conca), del Molí del Baró (Isona i Conca Dellà), els Nerets, les Serretes i el Serrat de Terragons (Vilamitjana), de Castell de Mur, Llimiana, el Pont de Montanyana; de la Font de Paüls (Vilanova de Meià) i Montmagastre (Artesa de Segre); de dos jaciments d’Estinclells (Verdú); i dels de Balma Laia, Forat Negre, Balmes de la Serra de Carreu i Castellot dels Moros (tots a Coll de Nargó).
En total, els Mossos han decomissat més de 20.000 peces valorades en més de cent mil euros
Segons van informar ahir els Mossos, les comarques més afectades per aquest espoli, per l’afectació paleontològica, la quantitat i la importància de les peces, són el Pallars Jussà i l’Alt Urgell.
En total, la policia autonòmica ha aconseguit recuperar unes 20.000 peces d’alt interès científic repartides entre 393 conjunts arqueològics de tot Catalunya, una quantitat que s’ha aconseguit determinar recentment i que prové de l’ingent material que els agents van intervenir arran d’un escorcoll practicat als domicilis de dos germans presumptament espoliadors al municipi d’Amer (Girona). En l’escorcoll van trobar milers de peces, majoritàriament paleontològiques, que es venien per internet.
La investigació ha determinat que els suposats espoliadors haurien usurpat en els últims anys jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional, i d’altres encara sense catalogar dels quals no es coneixia l’existència, valent-se de la seua formació acadèmica, una circumstància que els hauria permès participar en diferents excavacions arqueològiques i conèixer així el material susceptible de ser sostret.
Malgrat aquesta primera valoració de l’espoli, el treball s’allargarà durant mesos per estudiar les peces (valorades fins al moment en 110.000 euros) i comprovar els danys causats sobre el terreny.
