Caravana a la Segarra per homenatjar les seues víctimes del nazisme

El Fòrum l’Espitllera, entitat promotora de la col·locació de les pedres de xoc (Stolpersteine) a la Segarra dedicades als onze deportats de la comarca a camps d’extermini nazis, organitzarà aquest divendres una caravana popular per acompanyar l’artista alemany creador de les rajoles, Gunter Demnig, en el seu recorregut per totes les localitats on s’instal·laran. Als vehicles que participaran en l’itinerari se’ls entregarà un distintiu amb el lema “Itinerari de la deportació”, dissenyat per l’artista Mercè Serra.

La ruta començarà a Torà a les 09.00 hores i s’acabarà a Sant Antolí a les 17.00 hores. A Torà i a Sanaüja, les pedres es col·locaran a més davant els domicilis dels dos deportats, Antoni Cases i Salvador Grau, respectivament.

A la resta de poblacions, la instal·lació tindrà lloc al costat de la casa consistorial. Abans de la col·locació de la rajola, que anirà a càrrec de l’artista alemany, els familiars de les víctimes llegiran les dades que hi ha inscrites en cada una de les pedres.

L’itinerari de la caravana recorrerà les poblacions de Torà, Sanaüja, Tarroja, la Prenyanosa (agregat de Cervera), les Oluges, Cervera, Granyena, Talavera i Sant Antolí. A Cervera, ciutat que compta amb tres veïns deportats, tindrà lloc l’acte central de la jornada amb un parlament dels familiars a la sala de plens previst a les 12.45 hores.

D’aquesta manera, la Segarra serà la primera comarca de Lleida que col·locarà les pedres Stolpersteine, i la primera de Catalunya en què el projecte el promociona una associació.

Més de 300 represaliats

Així mateix, el Centre Excursionista de Lleida començarà pròximament una campanya perquè tots els ajuntaments de Lleida tinguin constància dels veïns que van ser deportats a camps de concentració nazis i promoure així la instal·lació de les Stolpersteine en homenatge als més de 300 lleidatans que van patir l’horror nazi. Fonts de l’entitat van assegurar que el 2019 està previst instal·lar pedres de xoc en memòria de les 46 víctimes de Lleida i Albatàrrec.

Por a tornar a Espanya i haver d’enfrontar-se al franquisme Una de les pedres de Cervera és la de Josep Riera Closa. Es va exiliar França el 1939 amb 33 anys al costat d’un familiar que poc després va optar per tornar a Espanya. Segons van explicar la setmana passada familiars de Riera, a les seues cartes expressava la por a tornar a Espanya i enfrontar-se a la repressió franquista, cosa que el va portar a ajornar el retorn. Dos anys després va decidir tornar, quan les tropes nazis havien pres França, el van capturar i va ser traslladat a Mauthausen el 1941. Finalment va ser assassinat a Gusen el maig del 1943.