La Diputació i quinze municipis obren la porta a votar a distància en els plens

La Diputació i quinze ajuntaments de Lleida han adoptat ordenances que obren la porta que els càrrecs electes puguin votar a distància en els plens mitjançant videoconferència i altres mitjans electrònics. Cap ha estrenat encara aquest vot telemàtic, que actualment és objecte de polèmica davant la possibilitat d’aplicar-lo al Parlament.

Quinze ajuntaments, la Diputació i dos entitats municipals descentralitzades (EMD) de Lleida han obert la porta que els càrrecs electes votin en els plens mitjançant videoconferència i altres mitjans digitals. L’últim any han aprovat ordenances que inclouen aquesta opció, malgrat que ningú l’ha posat en pràctica encara. L’aplicació de vot telemàtic en els ens locals xoca amb incertesa i obstacles legals, en un moment en què és objecte de polèmica davant de la possibilitat que el Parlament l’adopti i que els diputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i la lleidatana Meritxell Serret l’utilitzin per participar en sessions plenàries des de Brussel·les.

El vot telemàtic forma part d’ordenances sobre administració electrònica aprovades des del desembre del 2016. Un dels seus articles estableix que els òrgans col·legiats (com el ple i juntes de govern) podran “celebrar sessions i adoptar acords a distància mitjançant mitjans electrònics”. Aquest text figura en l’ordenança que la Diputació va aprovar el mes passat; i també en les de Balaguer, Aitona, Bossòst, Organyà, Ribera d’Urgellet, Artesa de Segre, Alàs i Cerc, Estamariu, Ciutadilla, Peramola, Bassella, Vilanova de Segrià, Tornabous, Josa i Tuixén i Almenar. S’hi afegeixen les EMD de Josa de Cadí i Castellbò. Totes es basen en un mateix model, difós pel consorci Administració Oberta de Catalunya.

L’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, va explicar que valoressin la possibilitat d’aplicar el vot a distància “davant de circumstàncies com un problema de salut que impedís a algun edil assistir als plens”, una cosa que ara no succeeix. En la mateixa línia es va pronunciar Òscar Martínez, alcalde de Ciutadilla, el primer municipi que va adoptar aquesta ordenança. “Vam incloure el vot a distància per si algun dia hem d’utilitzar-lo”, va dir. A Almenar, el consistori considera que, abans d’aplicar el vot telemàtic, és prioritari implementar altres aspectes de l’ordenança com els expedients electrònics. Davant aquests alcaldes, molts d’altres van dir desconèixer que les ordenances que han aprovat inclouen el vot a distància.

La possibilitat que pugui exercir el càrrec des de Brussel·les mentre pesi sobre ell l’amenaça de detenció per presumptes delictes de rebel·lió i sedició si trepitja territori espanyol ha estat criticada, especialment des dels partits contraris a la independència de Catalunya. L’Estat, per la seua part, ha avançat que impugnarà la investidura si hi ha vot telemàtic.

Tanmateix, està pendent de debat al Congrés una proposició de llei del grup socialista que planteja, precisament, canviar la normativa local per permetre el vot telemàtic en ajuntaments i diputacions, encara que limitant-lo a casos com ara baixes per maternitat i paternitat, embaràs i malaltia.