Caravana a la Segarra per retre tribut a les víctimes de l'horror nazi

La Segarra va retre ahir homenatge als seus 11 veïns deportats als camps d’extermini nazis. Mai van tornar, per la qual cosa l’homenatge és segons l’artista de Berlín autor del projecte, Gunter Demnig, “una forma de recordar-los i de recuperar-los al seu lloc d’origen”. Amb aquest objectiu el Fòrum l’Espitllera va organitzar una caravana de 75 quilòmetres des de Torà fins a Sant Antolí, que va recórrer les 9 poblacions d’aquests veïns.

L’itinerari es va prolongar gairebé 9 hores i a cada població Gunter Demnig va instal·lar una stolpersteine (pedra de topada), llambordes que recorden la víctima amb el seu nom, lloc i data de naixement, data de la deportació i lloc i dia de la mort. A més, el Fòrum l’Espitllera, organitzador del projecte amb la participació del Memorial Democràtic, va entregar als familiars i a l’alcalde perquè col·loquessin al costat de cada pedra quatre roses blanques, una espelma i una part del manuscrit del també deportat Joaquim Amat-Pinelles. A Cervera va tenir lloc un acte central a la Paeria, on l’alcalde Ramon Royes va voler destacar “que aquest és un homenatge de tota la comarca a una gent que va patir molt i amb qui també ens sentim identificats en aquests moments convulsos per a Catalunya”. En l’acte Josep Balcells, fill d’una de les víctimes de Cervera, va agrair, visiblement emocionat, la iniciativa.

En la caravana van participar uns 12 vehicles i a l’arribar a cada població els esperava una comitiva sota la intensa pluja i en el cas de Talavera amb el terra cobert de neu. En l’itinerari va participar una comitiva de Madrid que vol col·locar a la capital pedres en memòria dels seus centenars de deportats. Seria la primera ciutat de fora de Catalunya on les col·locarien. Van explicar que han vingut a la Segarra perquè és el primer territori on es du a terme el projecte a nivell comarcal i el primer on ho organitza una entitat. En l’acte, Mercè Serra, vicepresidenta del Fòrum l’Espitllera, va manifestar que la iniciativa de la Segarra, liderada per Jordi Oliva, va començar fa un any amb l’objectiu d’unir una comarca en un mateix projecte. Gunter Demnig va explicar que des del 1992 ha col·locat 65.000 stolpersteine en 21 països Europa. Al sortir de la Segarra en la mateixa jornada tenia previst col·locar una pedra a Olesa de Montserrat.

Per què las Stolpersteine?

El meu pare va participar en la legió Còndor i mai me’n va voler parlar. Al col·legi tampoc ens parlaven de les barbaritats nazis, quan ho vaig descobrir tenia 12 anys i vaig decidir que hi havia de fer alguna cosa. Avui ja n’he col·locat 65.000 en 23 països.

No el cansen tantes pedres?

Cada pedra és especial, per l’homenatge a la persona que d’alguna manera torna al seu lloc d’origen i per denunciar la barbaritat nazi.

Què representa per a vostè aquest acte?

És un moment molt emotiu per a mi. M’he emocionat i no és gens estrany, són molts records i molt de dolor. És un acte de justícia.

Què recorda?

La guerra. També quan vam anar cap a França, primer havíem d’anar a un camp de concentració. Per sort ens vam poder refugiar a casa d’uns parents de Montfalcó. Després ja ens van separar del pare i ja no el vam tornar a veure mai més.

Música i una acció dramàtica a Cervera A l’acte central de Cervera en el qual es van col·locar tres pedres, es va oferir una performance, a càrrec d’Albert Claramont i Paquita Balcells, i la interpretació en trompeta del Cant dels ocells a càrrec de Bernat Clota.