Més de la meitat dels municipis a Lleida funcionen sense pla urbanístic

Un 60% dels consistoris de Lleida no tenen pla urbanístic i dissenyen el desenvolupament del municipi amb normes de planejament o subsidiàries. La diferència és que els POUM permeten projectar el creixement municipal completament en vint anys i controlen els diferents desenvolupaments. Entre les capitals de comarca, només n’hi ha cinc amb POUM.

Tots els municipis tenen a Catalunya normes urbanístiques però no tots compten amb un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). A Lleida, només en tenen un 40 per cent dels ajuntaments i la resta dissenya i planifica el desenvolupament amb normes subsidiàries de planejament; normes de planejament urbanístic o plans plurimunicipals. Lleida i la Seu d’Urgell es regeixen per un pla general d’ordenació, un document que la direcció general d’Urbanisme considera ja desfasat i que es troba en procés de substitució almenys a la capital. Segons assenyala la conselleria de Territori, la diferència entre el POUM i les normes de planificació és que aquestes només permeten establir mapes delimitats de sòl urbà i no urbanitzable, però no permeten planificar de manera conjunta el creixement urbanístic del municipi ni dissenyar noves zones d’expansió.

Segons indiquen dades de la conselleria, 92 dels 231 ajuntaments de Lleida compten amb un POUM, que dissenya el futur urbanístic i el creixement d’un municipi, inclosa la vialitat, a vint anys vista. Al voltant de vuitanta ajuntaments més es regeixen per normes subsidiàries de planejament; uns quaranta tenen normes de planificació urbanística; dotze disposen d’un pla d’ordenació plurimunicipal i dos compten amb un Pla General d’Ordenació. Pel que fa a les capitals de comarca, tan sols cinc disposen d’un POUM. Són Tremp (que el va aprovar el 2012), Cervera (2016), Tàrrega (2006), Mollerussa i Solsona (2009). La resta funcionen amb normes subsidiàries, plans directors o plans d’ordenació urbanística. Les Borges Blanques espera que la comissió d’Urbanisme aprovi el POUM, que tramita des de fa deu anys. Al seu torn, el planejament actual està subjecte a les normes subsidiàries del 1995.

La capçalera de comarca amb les normes urbanístiques més antigues és Sort (1981, any en què coincideix amb Rialp), encara que se’n va fer una revisió el 1997. L’alcalde, Raimon Monterde, va assenyalar la voluntat del consistori d’impulsar el POUM però va admetre la falta de temps i diners. Vielha té també normes subsidiàries des de fa trenta-cinc anys i l’alcalde, Juan Antonio Serrano, va acceptar la proposta de l’oposició d’iniciar la redacció d’un POUM. Actualment es regeix per un pla director d’Aran. Balaguer també compta amb normes subsidiàries des de l’any 1983, revisades el 2000. El primer edil, Jordi Ignasi Vidal, va explicar que el POUM és important però han tingut altres prioritats com els plans d’emergències. El Pont de Suert va iniciar-ne la redacció el 2009 i el va aturar el 2012 per dubtes sobre les zones inundables. L’ajuntament de la Seu d’Urgell, per la seua banda, ha introduït més de trenta modificacions al PGO, l’última el 2015. Planteja un nou pla per a finals d’aquest mandat i inicis del pròxim.

Alcarràs veta construir pisos de menys de 60 metres quadrats

L’ajuntament d’Alcarràs ha aprovat incorporar al POUM la prohibició que es construeixin en tot el municipi pisos de menys de seixanta metres quadrats. L’alcalde, Miquel Serra, va explicar ahir que així ho va acordar el ple la setmana passada, al costat del rebaixament d’una planta al sostre màxim d’edificació de les vivendes del centre. Aquesta limitació s’obvia a la zona perimetral al centre. En concret, “a tot l’interior del municipi es podran construir edificis de només planta baixa i dos pisos”, va assenyalar.

Alcarràs és un dels exemples més utilitzats per descriure els estralls del boom de la construcció. Durant els anys d’expansió urbanística, l’ajuntament no disposava de POUM i es regia per unes normes subsidiàries que, segons l’alcalde, van donar carta blanca a l’especulació. El 2009 el consistori va aprovar el pla d’ordenació urbanística, que no establia límits mínims de dimensió dels habitatges i la normativa superior, explica el primer edil, acceptava els pisos de trenta-cinc metres quadrats, la qual cosa va incentivar la construcció de vivenda petita i barata. “Això ha condicionat la tipologia social que tenim a Alcarràs”, producte del creixement dels anys noranta i primers 2000. Ara compten amb 9.700 veïns de cinquanta-quatre nacionalitats i, segons l’alcalde, una borsa d’habitatge encara buida d’unes cinc-cents unitats, entre construïdes i a mig fer.

A Lleida hi ha pocs precentes del veto a la construcció de minipisos. Vallfogona de Balaguer és un dels precursors. L’ajuntament va aprovar una modificació similar a la d’Alcarràs el 2007. A Mollerussa, en canvi, fa uns anys van suprimir una limitació de construir pisos de menys de 90 m2. Consideren que si es compleixen els requisits d’habitabilitat del Govern i densitat de construcció del POUM és suficient.