MUNICIPIS DEMOGRAFIA
Fraga supera la barrera dels 15.000 veïns, amb un 22% d'immigrants de 59 països
El cens del gener xifra la població en 15.142 persones, dada que obliga a millorar serveis i equipaments || Entre les nacionalitats foranes destaquen búlgars i romanesos per sobre de marroquins i algerians
Fraga ha superat per primera vegada la barrera dels 15.000 habitants. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2017 va assolir els 15.024 veïns. Segons el cens municipal tancat a finals d’aquest mes de gener, aquesta situació es consolida i la capital del Baix Cinca té 15.142 persones empadronades. Un total de 4.626 viuen al centre històric, 10.128 a la zona dels afores, 250 al barri de Miralsot i 138, a l’entitat de Llitera, segons indiquen les dades del consistori. La ciutat es col·loca entre Binèfar, amb 9.391 empadronats, i Barbastre, amb 16.907 (segons les dades del 2017). L’alcalde, Miguel Luis Lapeña (PSOE), considera que aquesta tendència continuarà ja que la previsió és que el 2025 arribi als 20.000 habitants. El 22% del padró el configuren persones immigrants de cinquanta-nou nacionalitats diferents. La comunitat més nombrosa és la búlgara (978), seguida de la romanesa (922). Si a la dècada dels noranta eren marroquins (388 en l’actualitat) i algerians (235) els més nombrosos, els primers anys del nou mil·lenni aquesta posició l’han copat els eslaus. A títol comparatiu, Lleida capital, amb 137.000 habitants, té veïns de fins a 123 països, el doble que Fraga. No obstant, la capital del Baix Cinca supera Guissona, on la població immigrant està equiparada amb l’autòctona i procedeix de quaranta-vuit països. Per franges d’edat, el percentatge més elevat es registra en la que va dels 35 als 59 anys amb gairebé 5.000 veïns, mentre que mil persones més tenen entre 30 i 34 anys. Unes altres 2.440 es troben entre els 15 i els 29. Per sexes, hi ha més homes, 7.690, que dones, 7.452. El 2014 van nàixer 157 nens, dels quals 50 són immigrants; 158 l’any 2015, d’ells 110 espanyols, i 171 més el 2016, 66 de pares no espanyols, de manera que la continuïtat dels centres escolars està garantida, va assenyalar Lapeña.
Aquest creixement veïnal suposa nous reptes per a l’administració local ja que requerirà millors serveis i equipaments. Lapeña va indicar que ja s’està revisant el Pla d’Ordenació Urbanística per fer una nova residència geriàtrica (prop de 3.400 persones tenen entre 60 i 100 anys), entre altres instal·lacions, i resoldre un dels principals problemes de la localitat, que és la gestió de les zones en àrea inundable segons la nova normativa estatal (vegeu els desglossaments).
Projectes pendents de la qüestió de confiança de l’alcalde
L’ajuntament tramita la revisió del Pla Urbanístic per adaptar la ciutat a la normativa d’inundabilitat de l’Estat, una qüestió que va deixar sense penyes les passades festes del Pilar al no poder instal·lar-se al Sotet. Aquesta normativa és de finals del 2016. Així mateix, es vol dotar la ciutat d’un teatre i cine, com reclamen els joves a l’antic edifici del CEICU, impulsar els nous regs i atreure noves firmes agroalimentàries, principals sectors de l’economia local. Tanmateix, tot això està pendent de la qüestió de confiança a la qual Lapeña se sotmetrà dijous que ve, dia 22, al no poder aprovar els pressupostos d’aquest any. El PSOE governa en minoria amb set dels disset edils, sis el PP, un Cs, un el PAR, un Aragó Sí que Pot i un altre Compromís per Fraga.