Edificis sostenibles, matalassos reutilitzats i àrids reciclats

A les empreses de Lleida on implanten ja el model de l’economia circular es poden trobar des d’edificis sostenibles construïts amb terra fins a projectes per poder reutilitzar els materials amb què es fabriquen els matalassos, passant pel reciclatge dels àrids.

Un exemple d’això és Fetdeterra, que construeix edificis utilitzant la terra com a material principal. Macari de Torres i Maite Sainz, enginyer i arquitecta de l’empresa, van explicar que han rebut una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per a un projecte que permeti substituir el 100% dels productes dels blocs que utilitzen per a la construcció per àrids i terres reciclades, que acabarien a l’abocador si no es reutilitzen. L’enginyer explica que el seu objectiu és disposar d’“una arquitectura molt més sostenible”.

Fins a 50 municipis del Sobirà, Segarra, Segrià i Urgell apliquen o preveuen aplicar el porta a porta

Així mateix, han aixecat a Golmés un espai destinat a laboratori d’assajos per al cultiu ecològic, per a la construcció del qual no van generar residus. Aquest edifici és de terra i l’encofrat de fusta que van utilitzar per aixecar els murs es va reutilitzar per a la coberta, la porta i les finestres.

Per la seua part, Antoni Subarroca, de Recuperacions La Noguera, va explicar que ells tenen sobre la taula un projecte de simbiosi industrial per higienitzar matalassos i que altres empreses puguin reutilitzar part dels materials. En l’actualitat, des de l’empresa reciclen i recuperen alguns components dels matalassos i treballen per reduir els residus que es dipositen en els abocadors. En aquest sentit, l’ARC ja impulsa accions de cooperació entre indústries, que busquen donar valor als residus d’una empresa perquè una altra els reutilitzi.

Així mateix, des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya promouen l’ús d’energies renovables per suplantar el consum de combustibles fòssils i estudien la possibilitat d’utilitzar les cendres de la biomassa que provingui de fusta de qualitat i sense impureses com a adob per als boscos, “tancant així el cercle de la gestió forestal”, segons el director del centre, Antoni Trasobares, encara que de moment aquesta iniciativa només es du a terme a Suècia a través d’una prova pilot.

D’altra banda, Trasobares va assegurar que impulsen també la construcció d’edificis de fusta, que permeten un estalvi energètic d’un 30 per cent i “per cada tona de fusta que s’utilitza en un edifici s’evita l’emissió de dos tones de diòxid de carboni a l’atmosfera”.

tàrrega

Xavier Mayora, Anna Boada i els seus dos fills Magdala i Curial viuen a la Figuerosa, nucli agregat de Tàrrega, i practiquen l’economia circular amb diferents accions l’objectiu de les quals és el model de les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar, alhora que guanyen en qualitat de vida, segons va explicar Mayora.

A part de reciclar, aquesta família també beu l’aigua amb botelles reutilitzables de vidre, que compra en una empresa de Cervera. Mayora va assegurar que “cada any estalviem unes 400 garrafes de plàstic de 5 litres”. Segons Mayora, “l’aigua que consumim ara és més saludable i natural i alhora fomentem la sostenibilitat i l’ecologia amb la generació de menys residus”.

Quant a la calefacció, no utilitzen gasoil, sinó que escalfen la casa amb una xemeneia i una estufa de llenya. Mayora va assegurar que “estalviem uns 3.000 litres de gasoil anuals”. La llenya la fan ells mateixos, amb arbres que moren, “el meu oncle o alguns veïns del poble sempre ens avisen sobre on hi ha arbres morts per fer llenya”. I això no és tot, perquè també recullen la cendra del foc i la tiren al petit hort que tenen al pati per fer adob. Això es complementa amb el compost que fan uns cucs naturals que tenen des de fa quatre anys en un compostador en el qual tiren totes les restes vegetals de la cuina.

Finalment, estan treballant en la instal·lació d’una canonada connectada a una antiga cisterna, de 9 metres de profunditat, per poder aprofitar l’aigua de la pluja. Segons Mayora, “l’aigua de la pluja dels mesos menys calorosos és neta i volem emmagatzemar-la per utilitzar-la a l’estiu per regar o omplir la piscina”.

En aquesta línia, el canvi climàtic i l’amenaça de l’extinció dels combustibles fòssils va ajudar que l’economia ecològica prengués força.

Algunes de les iniciatives que es posen sobre la taula són reduir la producció de residus i limitar el consum d’energia. Així mateix, alguns experts consultats per aquest diari van apuntar que és necessari “donar més prestigi a la reutilització” i fomentar el consum de productes de segona mà, com es fa a molts països del nord d’Europa.

Però l’economia circular també s’aplica al sector ramader i agrícola i al Parlament Europeu s’ha discutit sobre “incentivar la producció a gran escala de fertilitzants amb productes domèstics, transformant residus en cultius”. Des d’aquesta administració, treballen en l’“impuls de l’ecodisseny, la reutilització de l’aigua i els plàstics i l’eficiència energètica”, entre altres temes.

En relació amb els abocadors, Gambús apunta que “el model ideal és que desapareguin” i que la solució per a això és aquest model circular, perquè permet “tancar el cercle i que el residu torni a ser un recurs”. En aquest sentit, l’eurodiputat va argumentar que a Catalunya els nivells de recollida selectiva es troben “estancats”.