FAUNA DESPERFECTES
Caceres urgents per abatre conills al Segrià a l'arribar a 162 per quilòmetre quadrat
Declaren emergència cinegètica davant de queixes per danys a l’agricultura en aquesta comarca i part de les Garrigues || Preparen també mesures d’urgència per senglars al Pallars Sobirà i l’Alt Urgell
El departament d’Agricultura va declarar ahir l’estat d’emergència cinegètica al nord del Segrià i a part de les Garrigues, al constatar que la població de conills assoleix en algunes zones d’aquestes comarques els 162 exemplars per quilòmetre quadrat i que ocasionen danys a fruiters i a cultius de cereals. Això suposa que els agents rurals portaran a terme caceres nocturnes i col·laboraran amb els caçadors dels municipis afectats per reduir-ne el nombre, segons va explicar el director dels serveis territorials de la conselleria a Lleida, Ferran de Noguera. Aquesta és una de les primeres mesures d’un pla pilot per al control d’aquesta espècie.
La ràpida proliferació de conills ja ocasiona danys en unes 6.000 hectàrees de finques agrícoles d’Alpicat, Torrefarrera, Rosselló, Alguaire, Almacelles i Lleida, així com al terme municipal de les Borges Blanques, va explicar De Noguera. Els principals perjudicis es donen en fruiters del Segrià, on els animals roseguen els troncs. Alcaldes d’algunes d’aquestes localitats van constituir ahir una comissió amb Agricultura per supervisar les actuacions de control d’aquesta espècie, en la qual participen també representants de cooperatives, sindicats agraris i la Federació de Caça de Lleida. A partir d’ara, aquesta comissió haurà de reunir-se periòdicament per verificar els resultats i decidir si és necessari emprendre noves accions.
Agricultura, alcaldes i representants de pagesos i caçadors decidiran quines accions s’han d’emprendre
La declaració d’emergència cinegètica requereix una concentració d’almenys cinquanta conills per quilòmetre quadrat (les actuals la tripliquen) i un mínim de deu queixes per danys a l’agricultura. Una vegada en vigor, obre la porta que l’administració pugui donar entrada lliure als caçadors als vedats on amb les caceres que porten a terme els membres no n’hi ha prou per controlar la proliferació d’espècies cinegètiques. Tanmateix, De Noguera va puntualitzar que no és una cosa que es plantegi ara per ara. “Esperem que els vedats no federats vinguin a nosaltres per col·laborar”, va dir. Juntament amb els danys per conills al Segrià i part de les Garrigues, fonts d’Unió de Pagesos (UP) van apuntar que aquesta espècie danya també cultius a la Segarra.
Pla pilot
D’altra banda, De Noguera va avançar que, per al pròxim mes de març, Agricultura prepara un altre pla pilot per controlar la població de cèrvids i senglars al Pallars Sobirà, mentre que n’estan elaborant un altre per frenar el creixement d’aquesta última espècie a l’Alt Urgell. Val a recordar que els danys per fauna, tant d’espècies cinegètiques com d’espècies protegides com óssos i voltors, han estat motiu de queixa en els últims anys entre agricultors i ramaders de les comarques del Pirineu lleidatà. Iniciatives de la Generalitat com una nova llei de caça o un pla de xoc per frenar la proliferació de senglars han quedat en suspens a l’espera d’un nou govern.
LES CLAUS
- Emergència cinegètica. Agricultura pot declarar emergències cinegètiques allà on registra un elevat nombre d’exemplars i rep queixes per danys a l’activitat agrícola.
- Llei de caça catalana aturada. La dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions del 21-D va fer decaure la tramitació de la llei de caça catalana, que haurà de reforçar el paper d’aquesta activitat com a control de la fauna, davant la llei espanyola del 1971 que la regula només com a disciplina esportiva.
- A l’espera de tenir govern. El pla de xoc que la Generalitat va anunciar fa un any per frenar la població de senglars haurà d’esperar a la formació del nou govern.
Joan Narcís, agricultor d’Alpicat, ahir a la seua finca al costat d’arbres rosegats pels conills.
