Antoni Martí, cap de Govern d'Andorra: «Hem mostrat tota la voluntat de no ser paradís fiscal»

Al cap de 25 anys, què queda per desplegar de la Constitució?

Amb la Constitució els andorrans vam saber fer una cosa important: conservar el que venia de lluny i pactar amb els coprínceps una llei moderna. És una de les poques que tenen un article sobre el medi ambient. Si ha complert el seu rol? No, mai no ho farà. Qualsevol llei de lleis té un camí legislatiu inesgotable. Hem desplegat molts títols, però potser n’hi ha algun que havia de requerir més força, com el títol II de desplegament dels drets laborals que, per exemple, regulen el dret de vaga.

Només un 15% dels 60.000 habitants que tenia Andorra el 1993 van poder votar en el referèndum de la Constitució. Creu que caldria ampliar la participació?

Vint-i-cinc anys després, això ha canviat molt. La nacionalitat és més accessible i pot aconseguir-se per anys de residència (actualment són 20), de manera que ara gairebé la meitat dels ciutadans que viuen a Andorra tenen la nacionalitat. És el camí cap a la cohesió social. El millor que té Andorra ho han aconseguit conjuntament nacionals i residents.

Andorra té com a idioma oficial el català, quina opinió li mereix la polèmica sobre la immersió lingüística a Catalunya?

El que puc comentar és el que tenim a casa, i li diré que actualment el nostre sistema educatiu es vehicula a través del català, si bé els nostres estudiants estan preparats per seguir estudis superiors en francès i en espanyol. Som l’únic país amb tres sistemes educatius públics i gratuïts: el propi, l’espanyol i el francès.

Mirant a Europa, com va la negociació per al conveni d’associació amb la UE?

El 1986 Espanya va entrar en la comunitat d’estats europeus i nosaltres vam signar un acord duaner. Després un acord monetari i ara estem davant d’una cosa que donarà sentit a totes les reformes que duem a terme. Parlem de drets econòmics dels residents i d’un sistema fiscal competitiu i homologable que possibilita convenis per evitar la doble imposició. També hem renovat els nostres compromisos internacionals i, quant al secret bancari, que és cert que n’hi va haver, vam implantar primer un intercanvi d’informació a demanda i després un sistema automàtic. Andorra ha sabut aprofitar les oportunitats durant set segles i ara arriba un altre moment històric.

Espanya i l’OCDE ja no consideren que Andorra sigui un paradís fiscal, però d’altres sí. És just?

És extremament injust. Hem mostrat tota la voluntat de transparència, de bona col·laboració i de multilateralisme, encara que defensant alguna particularitat com va poder fer Liechtenstein.

Quines xifres va deixar la crisi a Andorra i en quin punt es troba actualment?

Andorra vivia en un núvol, en constant creixement per sobre de la mitjana. I, de sobte, una cosa que mai abans no havia succeït, l’atur. Això passa quan es juga per sectors de rendiment immediat i sense perspectives a llarg termini. La construcció pesava l’11 i el 12 per cent del PIB i no hauria de passar del 3 i el 4 per cent. Ara, Andorra torna a créixer. Ho fa després d’un gran consens per conservar els sectors tradicionals (neu, comerç, finances) però també cal diversificar la nostra economia. Hem de créixer en serveis i potser també en tecnologies capdavanteres industrials de baix impacte.

Com li va a Andorra amb l’aeroport de la Seu?

Entre tots hem aconseguit que sigui un aeroport comercial i ara intentem que pugui tenir aproximacions per GPS, i crec que ho aconseguirem. Beneficiarà tant Andorra com l’Alt Urgell.