ESNOTICIA
Andorra compleix 25 anys de modernitat després de set segles de tradició
Andorra celebra dimecres vinent el 25è aniversari del referèndum de la Constitució. La Carta Magna va suposar l’entrada en la modernitat d’un país amb set segles d’història que s’ha vist obligat al llarg dels anys a afrontar i adaptar-se a nombrosos reptes. La seua última lluita, deixar les llistes de paradisos fiscals i associar-se a la UE.
La cèntrica avinguda Meritxell.
No tothom sap que Andorra es va fundar a Lleida. Va ser fa 740 anys a la notaria d’Arnau de Vall-llebrera. Les contínues disputes entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III van portar el notari a elaborar un escrit, el primer pariatge (1278), que va crear la figura del coprincipat i els va atorgar els mateixos drets sobre les valls d’Andorra. Fins als anys 80 del segle passat, el principat va conservar escletxes d’una estructura feudal adaptant-se a la modernitat, des d’una posició sempre neutral, i a les onades migratòries des de França i Espanya al compàs de les guerres mundials i la Guerra Civil.
ALGUNES CURIOSITATS SOBRE ANDORRA
- Nacionals i residents. Andorra té una població de 74.794 veïns, dels quals un 49% té nacionalitat andorrana. La resta, (38.097) són els anomenats residents, d’altres països i sense dret a vot. El 1993 va votar el 15% de la població, de 60.000.
- Territori i dèficit d’energia. El Principat té 464 quilòmetres quadrats de superfície, però només el 5% és habitable. Actualment importa el 83% de l’energia que consumeix i s’ha dotat d’un pla energètic per reduir la dependència al 50% el 2050.
- Coprincipat parlamentari. Segons la constitució del 1993, Andorra és un coprincipat parlamentari, amb una prefectura d’Estat que ostenten els coprínceps (bisbe d’Urgell i president de França) i un parlament (consell general) amb 28 diputats.
- Atur gairebé inexistent. Després dels anys de crisi, en què el creixement va arribar a ser negatiu, Andorra creix ara a raó d’un 2,6% del PIB a l’any. El nombre d’assalariats també creix en un 2,1%. L’atur va passar del 6,1% màxim a l’1,7% actual.
- Motors econòmics. El PIB (2.601 milions de PIB nominal el 2016) el formen el sector públic (23%); financer (21%); comerç (16); immobiliari (9); turisme (7), i construcció (6), principalment.
- Parròquies. Andorra es distribueix en set parròquies. Són circumscripció electoral per a catorze parlamentaris. Són Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. A més, l’altra meitat dels escons es tria per circumscripció única.
Andorra es va endinsar llavors en el progrés i va viure un creixement per sobre de la mitjana de la mà de sectors com el de la construcció, que va arribar a aportar el 12% del Producte Interior Brut, “quan l’òptim és entre un 3 i un 4%”, assenyala el cap del Govern andorrà, Antoni Martí (Demòcrates per Andorra).
L’IRPF andorrà es va estrenar el gener del 2015 i el 2016 va tenir 14.701 declaracions
Es va convertir en el país del sucre, el formatge i el tabac. També en paradís fiscal. Turisme, comerç i sector financer van multiplicar la riquesa i el secret bancari va atreure els dipòsits de les grans fortunes mentre que empresa i consum no havien d’afrontar ni l’Impost de Societats i l’IVA. Per això els productes van ser considerablement més barats a Andorra. El contraban és una bona mostra.
El 1993, el petit país va decidir entrar en la modernitat i dotar-se d’una constitució. Tenia una prefectura d’Estat d’origen feudal (els coprínceps de la Seu i França) i un parlament que el 2019 complirà sis segles. Però cap carta magna assegurava drets i deures de nacionals i residents. I el progrés reclamava una llei de lleis. Finalment, la Constitució es va ratificar el 14 de març del 1993 i dimecres vinent compleix 25 anys.
Sobre un cens de 9.123 electors, la va votar el 75% i el sí va ser aclaparador. Com tot a Andorra, la Constitució és una mostra d’equilibri entre tradició i modernitat. Tant el cap de l’Executiu, com el síndic General (president del Parlament), Vicenç Mateu, defensen que és una de les poques que incorporen entre el seu articulat el dret al medi ambient o “equilibri ecològic”. La legislació andorrana permet unions entre persones del mateix sexe i reconeix el seu dret a l’adopció. Però en el costat oposat prohibeix l’avortament, la qual cosa amb prou feines genera debat, entre altres causes, perquè és la línia roja que el coprincipat de la Seu mai creuarà.
La crisi i la necessitat de sortir de les llistes internacionals de paradisos fiscals (els casos Pujol i el BPA no hi han ajudat) han obligat el país a crear un sistema fiscal “en menys de sis anys”, assenyala el Cap de Govern. La capacitat d’adaptació va portar també a negociar, des de fa tres anys, la seua associació amb la Unió Europea. Però la “negociació no acabarà en aquest mandat”. Des del 2012 permet que s’implantin al país empreses de capital majoritàriament estranger i ha suposat ingressos de 97 milions a l’any (2016), un 3,8% del PIB.
El nou impost de la renda genera 30 milions L’impost de la renda de les persones físiques ha assolit els 30.451.144 euros d’ingressos per a Andorra el segon any des de la creació d’aquest tribut, corresponent a la campanya del 2016. Són xifres de la liquidació facilitades pel Govern andorrà i que mostren un increment respecte al primer exercici d’implantació de la nova figura tributària, que a la campanya del 2015 va generar 23,98 milions d’euros. L’increment l’atribueixen, segons fonts oficials del Govern, a la implantació progressiva de l’impost. Al tancament del primer exercici (2015), el grau de compliment va ser elevat i la xifra va cada vegada a millor, van indicar. La campanya del 2015 es va tancar amb la presentació de 13.489 declaracions i la campanya del 2016 es va tancar el mes d’octubre passat amb 14.701 declaracions, un increment de gairebé el 14%. D’aquestes, el 65% es van fer de forma presencial i el 35% restant online, una fórmula que utilitzen cada vegada més els ciutadans. El tribut va entrar en vigor l’1 de gener del 2015 i també afecta els treballadors transfronterers (1.200 persones), que poden acollir-se a un règim especial per aconseguir unes condicions similars a la resta d’assalariats andorrans. Poden deduir les despeses de la cotització de la CASS (seguretat social andorrana) i acollir-se al màxim exempt de 24.000 euros anuals i a la reducció del 50% prevista per al tram entre aquest mínim i els 40.000 euros. Si no ho fan, la figura que grava els sous dels treballadors transfronterers és l’Impost de la Renda dels No Residents, una retenció del 10% dels beneficis obtinguts al país.
La cèntrica avinguda Meritxell.
