«Andorra es va definir com a objecte jurídic no identificat»

Explica Vicenç Mateu, Síndic General o president del parlament andorrà, que a les portes de la dècada dels anys setanta hi va haver un debat sense acord sobre què era Andorra. El pes de la tradició i la necessitat d’entrar en la modernitat, també de preservar la neutralitat, la deixaven al marge de qualsevol estructura d’Estat coneguda. Els poders van encarregar un informe jurídic a un especialista austríac que va concloure que es tracta d’un O.J.N.I, un “objecte jurídic no identificat”. Mateu admet també que Andorra és el producte de diversos equilibris necessaris: entre coprínceps de països veïns (Espanya i França), entre tradició i modernitat, entre sobirania nacional i col·laboració internacional. “Som el microestat amb la legislació més oberta” quant a la nacionalitat, afegeix el Síndic General. El país té actualment uns 74.800 habitants, dels quals el 51 per cent són residents, sense nacionalitat. “Tenen tots els drets econòmics però no poden votar”, assenyala. Tot i així, calcula que “entre 5.000 i 7.000 residents” podrien accedir a la nacionalitat andorrana per matrimoni o per residència, però no ho fan. La constitució prohibeix la doble nacionalitat i molts residents no volen perdre la seua. Un altre dels “secrets” de l’actual Principat, reconeix Mateu, és que els seus orígens van ser pobres. “Si hagués estat ric, no s’hauria mantingut independent” ni hauria sobreviscut com ho ha fet al llarg de 740 anys.

“En els seus orígens va ser un lloc molt pobre. Tenia una població de 5.000 persones. Havia de ser la que el territori podia alimentar. El gran desenvolupament va ser a partir de la construcció de les centrals hidroelèctriques i de les guerres a Europa”, que van generar diverses onades migratòries. Sense capacitat militar, “Andorra havia de renunciar a la força i optar a la raó i l’astúcia”, que equivalen a no fer enfadar el veí. El parlament andorrà compleix l’any que ve sis segles, presumeix Mateu.