Es compleixen tres dècades des que es va aprovar la creació del Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça

Més de 32.000 veïns de dinou municipis de Lleida van celebrar fa avui trenta anys la creació de les seues comarques, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça. El 16 de març del 1988, el Parlament va aprovar per unanimitat que es constituïssin aquests dos territoris i alcaldes i regidors es van desplaçar fins a Barcelona per viure aquell “dia històric”. L’actual divisió de Catalunya en comarques té l’origen en un decret de la Generalitat de Catalunya del 1936, que va quedar suprimit pel franquisme i es va recuperar l’any 1987. No obstant, amb la reinstauració de les comarques, l’Alta Ribagorça formava part del Jussà, mentre que els municipis del Pla d’Urgell estaven repartits entre l’Ur-gell, el Segrià, la Noguera i les Garrigues. Després d’anys de reivindicacions, el Pla i la Ribagorça, juntament amb el Pla de l’Estany, es van constituir com a comarca.

Actualment, a Catalunya hi ha 41 comarques (les 37 inicials segons el model de Pau Vila, les tres de 1988 i el Moianès, que va nàixer el 2015) i Aran.

La Generalitat té pendent una nova organització territorial, que se centra en les vegueries

A l’Alta Ribagorça, “vam remoure cel i terra per aconseguir-ho”, va explicar ahir la primera dona presidenta del consell d’aquesta comarca i també la primera que va ocupar la presidència d’una corporació comarcal a Lleida, Josefina Ribé. Al Pla, veïns i polítics demanaven un nou territori per les seues particularitats, sobretot les relacionades amb el sector agroalimentari. Després de la formació de la comarca, el 27 de juliol del 1988, l’ajuntament de Mollerussa va ser escenari de la constitució del consell i se’n va escollir el president, el llavors alcalde del poble de Miralcamp, Ramon Pallàs. A l’Alta Ribagorça, el primer president va ser el que era alcalde del Pont de Suert, Alejandro Rivera.

Des que va nàixer, el Pla ha vist créixer la seua població i el 2002 Mollerussa va superar els 10.000 habitants. Entre les fites de la comarca, val a destacar la recuperació de l’estany d’Ivars, que va ser dessecat entre el 1945 i el 1951 i que s’ha convertit en punt de referència; la inauguració de l’estació d’esquí Boí Taüll el 1990 va ser un dels moments més importants per a l’Alta Ribagorça, que és un dels principals actius de la comarca i genera dos-cents llocs de treball directes.

I també, deu anys més tard, el 30 de novembre de l’any 2000, les esglésies romàniques de la Vall de Boí van ser declarades Patrimoni Mundial per la Unesco. L’alcalde de la localitat, Joan Perelada, va assegurar que “aquella nit, a la Vall de Boí no va dormir ningú” i va afirmar que “va ser un dia espectacular”. A més, les falles també són patrimoni immaterial.

Avui dia, la Generalitat de Catalunya té pendent legislar una nova organització territorial, que se centra en les vegueries, encara que la principal crítica és que aquest canvi suposaria crear un setè nivell administratiu entre els consells i les diputacions. L’any 2000, el denominat informe Roca proposava la creació de sis noves comarques.

Setze coets al Pla d’Urgell i festa gran al Pont Fa avui trenta anys, setze coets, un per cada municipi del Pla d’Urgell, van comunicar i van celebrar la creació de la comarca. Al terrabastall es van sumar els repics de campanes i les sardanes amb les quals els veïns van celebrar l’ocasió. Al Pont de Suert, uns sis-cents veïns es van concentrar a la plaça de l’Església, també amb coets, coca de recapte i cava. Es van desplegar diverses pancartes on es podia llegir “Ja som l’Alta Ribagorça” i la notícia va arribar a través d’una trucada des del Parlament de Catalunya a la ràdio comarcal del llavors alcalde de la localitat, Alejandro Rivera, qui va assegurar que “aquest és un moment inoblidable”.