Quatre de cada deu municipis del Pirineu no tenen comptador d'aigua als habitatges

Un quaranta per cent dels municipis del Pirineu no tenen comptadors d’aigua als domicilis, la qual cosa implica que els veïns no paguen per l’aigua que consumeixen, sinó que abonen l’import d’una taxa fixa anual que remet l’ajuntament i que sovint incorpora també el cànon de depuració de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Segons les dades obtingudes, la Val d’Aran, amb nou municipis, i l’Alta Ribagorça, amb tres, són els únics territoris en els quals cap localitat té comptadors d’aigua de forma generalitzada als habitatges. En aquests, els consistoris cobren una taxa fixa per domicili a l’any. Per exemple, al Pont de Suert, l’ajuntament cobra uns trenta euros a l’any pel servei i afegeix els imports de l’ACA, que poden sumar uns seixanta euros més. A Bossòst, la taxa és d’uns vint-i-quatre euros a l’any. En canvi, la capital de l’Alta Ribagorça, així com els consistoris de Bossòst, Les i Canejan, han posat en marxa un projecte per instal·lar comptadors en alta o controladors per tenir constància del consum general del municipi. Per fer-ho, s’han acollit a ajuts de l’ACA, que els ha concedit en cada cas entre 5.600 i 12.500 euros de subvenció (vegeu el desglossament). L’alcalde de Bossòst, Amador Marqués, va assenyalar que moltes subvencions depenen que els ajuntaments acreditin controls del consum d’aigua.

En localitats sense comptadors el consistori cobra una taxa anual, per exemple, de 24 o 30 euros

A l’Alt Urgell, el president del consell, Jesús Fierro, va assenyalar que tots els municipis (dinou) tenen comptadors als domicilis excepte “dos o tres” casos; al Solsonès tots els municipis disposen de comptadors i al Sobirà també els tenen a Esterri d’Àneu, Llavorsí, Rialp i Sort (només el nucli principal de població, no així els agregats) i al Jussà, Castell de Mur, el nucli de Tremp, Abella de la Conca, Isona, Llimiana i Salàs de Pallars. En aquesta comarca, Sant Esteve de la Sarga i Talarn estan en procés de col·locar cabalímetres als habitatges i la Pobla de Segur està iniciant els estudis per fer-ho.

En aquest municipi, com a la majoria dels del Pirineu, la gestió de l’aigua seguirà en mans de l’ajuntament, segons l’alcalde, Lluís Bellera. Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua van assenyalar que en matèria tributària els usuaris han de tenir comptadors i declarar el volum d’aigua consumit tant en alta com en baixa (municipis i domicilis). Si els consums no es coneixen s’estimen uns mínims, si bé l’Administració pot obligar que es col·loquin comptadors.

Prop de 320.000 euros per controlar els consums L’Agència Catalana de l’Aigua ha concedit prop de 320.000 euros a vint-i-vuit corporacions de Lleida per instal·lar mecanismes per mesurar i controlar els consums d’aigua per a ús domèstic. Es tracta d’una línia d’ajuts que l’organisme de conca català va convocar l’any passat i amb uns imports, que ascendeixen a 1,4 milions d’euros en el conjunt de Catalunya, que atorgarà al llarg d’aquest 2018. La subvenció més elevada es destinarà al consell comarcal de la Segarra, beneficiat amb una ajuda de més de 70.000 euros per instal·lar comptadors amb telecontrol als sistemes de proveïment d’aigua del Sió a Cercavins. Entre els municipis que més subvencions rebran (poden assolir en el cas dels ajuntaments un màxim de 15.000 euros) es troben Bassella, Ciutadilla, les Valls d’Aguilar, Ribera d’Urgellet i Pont de Bar, on s’instal·laran sistemes de telecontrol, comptadors de l’aigua en alta i mesuradors de cabal captats i subministrats. D’altra banda, Gimenells farà un projecte nou d’infraestructura d’aigua potable.