El jutge Llarena, amb arrels republicanes a Lleida

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena està d’actualitat per haver processat per rebel·lió els líders polítics i socials del procés independentista de Catalunya. Segons han publicat diversos mitjans, el seu pare va ser un alt càrrec dins “l’organigrama del postfranquisme”. No obstant, el jutge Llarena tindria arrels republicanes i, a més, lleidatanes. Així ho ha desvetllat Ramon Manuel Ribelles, llicenciat en Humanitats i mestre de l’escola Pompeu Fabra de Mollerussa, qui va descobrir al cementiri de Torregrossa el nínxol del besavi del jutge Llarena, Toribio Llarena.

Segons Ribelles, Toribio Llarena va ser secretari municipal en aquest poble del Pla d’Urgell, on va morir el 1918. El seu fill, Juan Llarena Luna, l’avi de l’actual jutge, va nàixer a Cartagena el 1882, però també va estar vinculat a les terres lleidatanes. Després d’acabar els seus estudis a l’Escola Superior de Madrid, va exercir d’inspector en cap d’educació a Lleida, on va dirigir cursos de perfeccionament per a mestres. El 1920 l’avi del jutge Llarena es va traslladar a Burgos i va ser un dels promotors a la província de les Missions Pedagògiques impulsades per la Segona República. És dir, va dur a terme la tasca de divulgació educativa que també van realitzar figures com Antonio Machado, María Moliner, Luis Cernuda o Federico García Lorca. En aquest sentit, Ribelles apunta que Juan Llarena hauria sigut un home “actiu, d’una immensa cultura, proper a les innovacions educatives i ideològicament versemblantment compromés amb el republicanisme”. De fet, segons un estudi que avança Ribelles, Juan Llarena i alguns dels seus germans haurien sigut pròxims al govern de la República i, fins tot, alguns d’ells haurien contribuït econòmicament a favor de les milícies.