MUNICIPIS FINANÇAMENT LOCAL
Cinc capitals de comarques podran destinar a obres 2,5 milions del superàvit del 2017
Balaguer, Tremp, la Seu, Solsona i Vielha s’acullen al decret que permet destinar-los a inversions “sostenibles” || Cervera no ha tancat els comptes i la resta l’utilitzarà per liquidar deute municipal
Vista de Tremp, un dels municipis que invertirà el superàvit.
Cinc capitals de comarca de Lleida podran destinar a obres part del superàvit que van generar el 2017. Balaguer, Tremp, la Seu d’Urgell, Solsona i Vielha s’acolliran al decret estatal que permet destinar-lo a “inversions financerament sostenibles” (vegeu el desglossament) i incorporaran als pressupostos actuacions que sumaran 2,5 milions d’euros. Cervera no ha tancat encara els comptes de l’any passat, i per la seua part la resta de capitals lleidatanes destinarà els romanents de tresoreria a amortitzar crèdits.
Entre les capitals que poden invertir el superàvit, destinaran a obres al voltant de la meitat dels romanents. La resta haurà de sufragar obres de l’any passat, es destinarà a liquidar deute o es reservarà com a fons de contingència. Balaguer, la Seu, Solsona i Vielha encara han de decidir a quines obres destinaran la part dels romanents que poden invertir.
Només l’ajuntament de Tremp, amb prop de 700.000 euros de superàvit, ja ha decidit que n’utilitzarà 388.000 en actuacions com dotar el camp de futbol de gespa artificial, millorar l’enllumenat del carrer Montllobar i fer millores a la pavimentació, clavegueram i enjardinament a la zona dels habitatges de Valldeflors.
En el cas de Balaguer, serà el primer any en què podrà aplicar el superàvit a obres a l’haver liquidat prop de tres milions de deute i haver deixat enrere el pla d’ajustament. El pressupost per al 2018, encara pendent d’aprovació al ple, haurà d’incorporar al capítol d’obres uns 180.000 euros procedents de romanents de tresoreria del 2017.
La Seu d’Urgell és la capital que destinarà més diners a obres amb càrrec al superàvit de l’any passat. L’ajuntament el calcula en 2,2 milions, dels quals 1,3 milions seran per a inversions. L’alcalde, Albert Batalla, va indicar que suposarà incorporar un nou bloc d’actuacions al pressupost del 2018, amb obres pendents de determinar.
Vielha va tancar el 2017 amb un superàvit d’1,3 milions, dels quals preveu destinar a obres financerament sostenibles uns 410.000. “Estem valorant quin ús donar a aquests diners”, va apuntar l’alcalde, Juan Antonio Serrano. Solsona, per la seua banda, acumula un superàvit d’uns 400.000 euros, dels quals preveu destinar 210.000 a obres. Al seu torn, Tàrrega, les Borges i Sort tenen un estalvi net positiu i han liquidat gran part del deute, però l’ús del superàvit està subjecte a complir els objectius dels respectius plans d’ajustament econòmic i financer. També Mollerussa el destinarà a amortitzar crèdits malgrat no estar subjecte a pla d’ajustament, i al Pont de Suert, el romanent de 60.000 euros es destina a aquesta mateixa finalitat.
Les claus
- La reforma local de l’Estat. La reforma local de l’Estat va establir el 2013 que els romanents de tresoreria dels ajuntaments s’havien de destinar a liquidar deute, al principi sense opció a invertir-los mentre quedessin crèdits per saldar.
- Suavitzar les restriccions. La forta restricció inicial va donar pas a anomalies, com el fet que ajuntaments sanejats haguessin de liquidar crèdits de forma anticipada i, en ocasions, assumir recàrrecs per això. El Govern va obrir llavors la porta que municipis que compleixen criteris de sostenibilitat financera puguin invertir romanents.
- “Financerament sostenibles”. L’Estat exigeix que el superàvit es destini a inversions “financerament sostenibles”, la qual cosa implica que no generin despeses posteriors o que contribueixin a reduir costos, com per exemple amb enllumenat de baix consum.
- Retard aquest any. Les condicions per invertir s’establien fins ara de forma anual a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat. Al no haver-los aprovat encara, el Govern la va renovar a finals de març amb un decret.
- Més inversions possibles. El decret amplia els usos possibles per al superàvit municipal respecte a anys anteriors, i inclou des de clavegueram i aigua potable fins a promoció turística, infraestructures de transport i actuacions mediambientals.
- Inversions per decidir. El retard per part del Govern i les noves normes sobre en què gastar el superàvit fa que cap de les capitals que poden invertir-lo excepte Tremp no hagin decidit encara quin ús donar-li.
- Despesa corrent. L’Associació Catalana de Municipis (ACM) reclama que el superàvit que generen els ajuntaments pugui utilitzar-se també en despesa corrent i polítiques socials i de creació d’ocupació.
- Altres crítiques dels alcaldes. Alcaldes de capitals lleidatanes van qüestionar les exigències d’amortització de deute per part del Govern. Les veuen excessives i les consideren un subterfugi de l’Estat per tal de reduir el deute públic del conjunt d’Espanya i complir els objectius de la Unió Europea a costa de l’esforç d’ajuntaments i comunitats autònomes, i sense fer retallades a l’administració estatal.
