Arranca la construcció del nou edifici de la Diputació a Lleida

Les obres per a la construcció del nou edifici de la Diputació en un solar annex al Palau Principal, al número 19 de la rambla Ferran de Lleida, ja han començat després de rebre els permisos d’obres de la Paeria. Els treballs es van adjudicar al febrer a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) d’Acsa i Romero Polo per 2,8 milions d’euros. Les obres compten amb un termini d’execució de deu mesos, amb la qual cosa haurien d’estar enllestides a començaments de l’any que ve, aproximadament.

Aquest nou edifici tindrà set plantes i comptarà amb una superfície aproximada de 1.650 metres quadrats. L’immoble se sumarà als altres dos edificis d’aquesta zona de la capital del Segrià, el Palau Provincial i l’edifici President (que es troba a l’altre costat de la rambla Ferran). El ple de la corporació del 23 de juny de l’any passat va aprovar canvis als pressupostos per aprovisionar amb tres milions d’euros les obres de construcció d’aquest nou immoble, que servirà per consolidar els serveis de la corporació i donar amplitud de treball a unes àrees que ja requereixen més espai.

La corporació va aprovar la compra de la finca per tres milions d’euros el 2004 i preveia la convocatòria d’un concurs d’idees el 2007 mentre s’executaven treballs arqueològics, que van quedar paralitzats aquell mateix any per la Paeria al·legant que no disposaven del permís pertinent.

Els treballs per documentar i estudiar les restes que es van trobar es van reprendre el 2015 (vegeu el desglossament). El president de la Diputació, Joan Reñé, va apuntar que el conjunt arqueològic que es troba a la finca impedeix que es construeixi una planta subterrània en aquest nou immoble. L’última ampliació d’aquestes característiques de la Diputació a la capital del Segrià es remunta al 1996, quan es va adquirir l’edifici President.

Restes de muralla medieval i sínia andalusina

El solar ha estat objecte durant anys d’excavacions arqueològiques que han posat al descobert, per exemple, restes de ceràmica de l’època romana, una part de la muralla medieval de Lleida i una sínia (una màquina per elevar aigua per regar) andalusina. En aquest sentit, Joan Reñé va apuntar que part de les restes es mantindran a la vista.