CONJUNTURA ANÀLISI
El Segrià destaca en infraestructures, i Aran i Segarra, en sostenibilitat i emprenedoria
Un informe situa el Barcelonès com la comarca catalana més competitiva, mentre que Pallars Sobirà i Terra Alta tanquen el rànquing || Alt Urgell, Pallars Jussà, Noguera i Solsonès milloren puntuacions
Imatge del polígon industrial El Segre de la capital del Segrià.
El Segrià es col·loca com la comarca lleidatana més competitiva econòmicament parlant de la demarcació i es manté com la sisena en el rànquing català elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), com va avançar SEGRE dimecres. Tanmateix, hi ha diverses comarques lleidatanes que destaquen en aspectes concrets que els confereixen potencialitats.
Així, la Segarra és la segona més ben col·locada de tot Catalunya en el cas de sostenibilitat mediambiental i la Val d’Aran ocupa el mateix lloc d’honor quant a qualificació dels recursos humans i recursos per a l’educació i la formació professional.
El Segrià és al ‘top sis’ liderat pel Barcelonès, on es concentren serveis i infraestructures
La Val és la tercera, així mateix, en esperit emprenedor i en quart lloc es troba el Segrià a l’hora d’analitzar la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures. La Segarra destaca així mateix com la quarta més ben col·locada en el camp de la sostenibilitat social.
L’informe elabora el rànquing atorgant puntuacions a cada comarca i en el cas de les de Lleida només són quatre les que aconsegueixen millorar els seus registres globals. Són els casos de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, la Noguera i el Solsonès.
Tanmateix, no tot són bones notícies, ja que a la resta de les comarques Segrià i Segarra repeteixen resultats i la resta registren descensos.
El rànquing comarcal està liderat pel Barcelonès i el tanquen el Pallars Sobirà i la Terra Alta.
El director de l’índex, David Moreno, va assegurar que les zones que apareixen als primers llocs del rànquing són aquelles “on hi ha més concentració de serveis i d’infraestructures”. El director de l’índex assegura que les més competitives tenen “economies d’aglomeració” i que un dels fets que els permeten ser líders és la “concentració de serveis i d’infraestructures”. Això fa que, segons assenyala Moreno, hi hagi “un desenvolupament de serveis educatius més gran, una població més ben qualificada, més infraestructures de transport, tant de mercaderies com de persones, i serveis de suport a l’activitat productiva”.
Totes les comarques incrementen els ingressos que arriben de salaris
Els ingressos salarials guanyen pes en la renda per càpita a totes les comarques de Catalunya, segons un informe fet públic per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) aquesta setmana i elaborat amb dades del 2015. Representa una mitjana del 61,4% de les rendes familiars catalanes.
En el cas de Lleida, és la Val d’Aran on té més pes (62,7%), seguida del Segrià (61,4%) i la Segarra (60,7%). Precisament, Guissona és la ciutat de més de 5.000 habitants de Catalunya amb més pes dels sous, amb un 74,6%, per la clara influència de l’ocupació generada per BonÀrea Corporació, coneguda també com a Corporación Alimentaria Guissona SA. Al contrari, el 26 per cent de la renda familiar disponible al Pallars Jussà prové de prestacions socials com per exemple pensions, la més alta de la demarcació.
