Mil·lennistes al camp, la nova generació del canal

Com a inconvenients del canal, Vicens destaca “el preu de l’aigua i l’important cost de la inversió, “ja que has de pagar els hidrants i la instal·lació de reg, motiu pel qual els agricultors d’avançada edat es mostren reticents”.

Compara el preu del Segarra-Garrigues amb el del Canal d’Urgell: “En el primer pagues una quota fixa d’uns 190 euros/any més una variable de 8 cèntims i a l’Urgell només hi ha una quota fixa molt més econòmica i gastes tota l’aigua que vols, així que el preu és un gravamen important.”

Amb tot, considera que “malgrat les dificultats de viure del camp, els joves hem de defensar la terra davant l’intent de grans empreses d’arrendar finques de reg del canal Segarra-Garrigues”. I afegeix que “encara que no podem oblidar els coneixements del camp que ens han arribat dels nostres pares i avis, hem d’avançar cap a una agricultura ecològica i més respectuosa amb el medi ambient”. Pel que fa al projecte del conjunt del canal assegura que no “ho aconseguirem [regar tot] i estem molt lluny d’aprofitar aquesta gran infraestructura”.

?

lleida

Van nàixer entre 1982 i 2004, com tota la generació mil·lennista, però probablement a diferència dels urbanites d’aquesta comunitat coneixen des de petits els racons de la professió familiar. Són pocs els casos de joves agricultors que han iniciat l’activitat sense precedents a la família. Són fills d’internet, del nou mil·lenni, de les xarxes socials i la modernitat. Van créixer en una vida còmoda però a l’arribar a la majoria d’edat van topar de cara amb la crisi. Tanmateix, els mil·lennistes del camp coneixen també com pocs què és viure a bord d’una economia cíclica, d’èpoques d’esplendor i de crisi de preus. Són també fills dels programes d’incorporació de joves al camp, amb unes 500 o 600 hores de formació i per les quals cobren aproximadament entre 24.000 i 40.000 euros d’ajuts que han de revertir en inversió en l’explotació. També dels plans de millora, i sense els dos programes difícilment podrien haver-se dedicat a aquesta, la seua professió.

Tenen entre trenta i quaranta anys de vida laboral al davant i “molt malament haurien d’anar-nos les coses perquè ho deixéssim”, assenyala Èric Llovera, regant de Castelldans i defensor del canal Segarra-Garrigues. Les noves tecnologies permeten que “regar sigui gairebé vigilar” (la finca és molt més), davant la vella pala que calia aixecar dia i nit per donar pas a l’aigua en el reg a manta.

Els joves del canal Segarra-Garrigues no són majoria, però tenen el repte de contrarestar unes taxes d’envelliment i despoblació que marquen el present de les comarques per evitar que segueixin sent la tònica en el futur.

En el primer cas diu que “ens han obligat a instal·lar un fil anticol·lisió d’aus que no té sentit”. La zepa d’Anglesola-Vilagrassa, afegeix, “ens ha resultat més restrictiva perquè ha devaluat la finca, és com si tinguessis un pis a Pedralbes i ara el tinguessis a Nou Barris”.

Explica que “hem perdut un valor cadastral immens i ningú no ens el pagarà, les mesures compensatòries no han arribat i si deixes la finca sense conrear reps una ridícula compensació”. Per a aquesta jove, “és injust que hagin prohibit els cultius llenyosos en aquesta última zepa quan existeixen des de fa segles”. Escribà afirma que “les aus poden conviure amb el reg”. Entre altres aspectes, critica també la concentració parcel·lària, “que en les 2.000 hectàrees de zepa del Canalet no s’ha pogut portar a terme”.

La seua principal crítica és el preu de l’aigua, que té una quota fixa de 189,8 euros per hectàrea (amb preus encara de l’any 2017) i una variable de 0,0834 euros per metre cúbic d’aigua consumida. Aquests són els números d’una de les tarifes que poden escollir els regants. L’altra depèn de la dotació d’aigua i va de 89,13 euros per hectàrea fins a 115,35 com a tarifa fixa i 0,1003 euros per metre cúbic d’aigua. “D’una banda, tot està enfocat a l’estalvi de l’aigua. Però, de l’altra, les tarifes premien el que més gasta. És com la quota fixa de la llum: ja pots estalviar en el consum que l’has de pagar de totes maneres”, assenyala Sellart. Quant al preu de les obres, recorda que són 3.100 euros per hectàrea per accedir a l’hidrant a peu de finca i “més de 3.000 euros més per moblar l’interior de la finca”. Com a nou regant, Sellart accedeix a l’aigua amb un sistema informatitzat. “Els dimarts arriben les recomanacions de reg. Jo he d’escollir els dies de la setmana, les hores i la quantitat d’aigua per al cultiu, que es rega, per sectors. Programo i vigilo.” Coneix també el reg de l’Urgell (a manta) en el qual “has de ser allà mentre regues”. En aquesta zona, en canvi, “no és que reguis des de casa, però t’alliberen”.