SEGRE

ECONOMIA RAMADERIA

Llum verda inicial a una macrogranja de vaques amb més de 6.000 caps a Sucs

Serà una de les més grans de boví de la província i de tot Catalunya

Imatge de l’actual granja, situada al terme de Sucs però molt propera al límit amb la província d’Osca.

Imatge de l’actual granja, situada al terme de Sucs però molt propera al límit amb la província d’Osca.ÒSCAR MIRÓN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La Paeria ha aprovat inicialment un pla especial que preveu habilitar una granja de boví amb un total de 6.400 exemplars a Sucs, la qual serà una de les més grans de la província i de tot Catalunya. Aquest projecte comporta l’ampliació d’una explotació ja en funcionament que ara compta amb menys de mil caps.

Un ramader de Sucs tramita un pla especial urbanístic per crear una macrogranja de boví que comptarà amb més de 6.000 caps: 3.500 vaques de llet, 2.000 vedelles de reposició i 900 vedells de cria, que serà una de les més grans de la província, d’arreu de Catalunya i també figurarà entre les més grans de l’Estat, segons fonts del sector.

El projecte preveu multiplicar per set la capacitat d’una granja propietat de l’empresa J.M.D. Allué SL situada a una distància de 2,15 quilòmetres de Sucs, a prop del límit amb la província d’Osca, que actualment compta amb 600 vaques de llet, 160 vedelles de reposició, 90 de cria i 24 d’engreix. La instal·lació té 32.887,90 metres quadrats, que amb l’ampliació superaran els 83.000. S’ha previst la construcció de set naus per a les vaques, dos per a palla, dos coberts, vestidors, casetes i tres sitges de farratge, entre altres immobles, segons figura a l’expedient del pla especial, que especifica que les noves edificacions tindran la coberta de color verd i que les sitges també seran del mateix color.

Amb tota probabilitat, el procés per a l’aprovació definitiva es prolongarà més de mig any El pla de Lleida concentra les explotacions més grans de tot Catalunya

Aquesta ampliació no es faria de cop, sinó per fases, ja que el pla apunta que es preveuen tres possibles etapes. També indica que les dejeccions d’aquesta granja generaran fins a 335.430 quilograms anuals de nitrogen que, en cas que només tinguin com a destinació el camp, necessitarien un total d’1.913,12 hectàrees per tal de ser gestionats.

La Paeria ha donat el seu vistiplau inicial al pla amb diverses consideracions i condicions que el promotor del pla haurà d’assumir. A més, ara el pla haurà de ser informat per diversos organismes (com els departaments de Protecció Civil, Medi Ambient, Carreteres o Aviació Civil al trobar-se dins de l’àrea d’influència de l’aeroport, entre d’altres) i ser sotmès a informació pública abans que la Paeria el sotmeti a la seua aprovació provisional. Llavors, quedarà pendent la definitiva d’Urbanisme de la Generalitat. Amb tota seguretat, aquests tràmits es prolongaran com a mínim fins a finals d’any.

La província de Lleida va tancar l’any passat amb una cabanya de 26.134 vaques lleteres, per la qual cosa l’increment de capacitat que planteja la granja de Sucs suposarà augmentar en pràcticament un 10% els caps de bestiar. Les comarques de Ponent concentren en aquests moments un de cada tres animals de Catalunya i representen el 3,1% del total de l’Estat.

Les últimes dades de la conselleria d’Agricultura xifren en 127 les explotacions làcties de la província. En especial, el pla de Lleida aglutina les explotacions amb més dimensió de tot Catalunya. Amb tot, una explotació tipus de la província compta amb 197 caps de bestiar productors d’una mitjana de 1.965.932 litres de llet. Així, la granja de Sucs serà, quan completi la seua ampliació, divuit vegades més gran que la mitjana de la província. Les comarques líders en cabanya de boví de llet a Catalunya són el Segrià, el Pla d’Urgell i la Noguera, juntament amb l’Alt Urgell i el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. El Gironès i Osona destaquen també per la capacitat de producció de llet.

Amb l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea, el sector va estar regulat durant dècades per un sistema de quotes de producció. El sector de Lleida, i el català en general, va apostar per invertir i comprar quota per guanyar dimensió. Les quotes van desaparèixer el 2015 passat i, des d’aleshores, s’ha aguditzat la lluita pel mercat, sobretot tenint en compte que països europeus excedentaris han buscat a Catalunya i a Espanya col·locar els seus sobrants de producció pressionant els preus a la baixa. Com també passa en altres sectors, s’aprecia un degoteig de desaparicions d’explotacions de petites dimensions, com han denunciat els ramaders.

tracking