TRIBUNALS SENTÈNCIA
Presó per apropiar-se 52.722 euros d'una farinera de Concabella
El Suprem ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida, que va condemnar un comercial de l’empresa a 1,5 anys de presó || Va dir que eren per a dietes i despeses
El condemnat, durant el judici, que va tenir lloc a l’Audiència de Lleida.
La sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat a un any i mig de presó un excomercial de la farinera Carmen Balcells Esteve de Concabella per haver-se apropiat 52.722 euros de l’empresa. El Suprem ratifica d’aquesta forma la sentència de l’Audiència de Lleida del juny de l’any passat que va condemnar l’acusat, un veí de Calafell de 66 anys, per un delicte d’apropiació indeguda. La defensa de l’agent comercial va recórrer la resolució al Tribunal Suprem al considerar que l’Audiència “es va equivocar a l’hora de valorar la prova, ja que no existeix una pericial o auditoria de la qual es desprengui de forma clara l’apropiació indeguda”. Per la seua part, la Fiscalia, que va demanar que fos condemnat a quatre anys de presó, va impugnar el recurs i va sol·licitar la inadmissió. L’acusació particular va elevar la petició a sis anys de presó.
La sala penal del Tribunal Suprem ha determinat després d’estudiar aquest cas que “existeixen prou proves respecte a la totalitat de les quantitats que l’acusat es va apropiar”, afegint que “si el recurrent estimava necessària la realització d’una pericial, podia haver-la sol·licitat al tribunal [Audiència de Lleida] o haver-la aportat a les actuacions”, motiu pel qual es desestima el recurs.
El condemnat, que era l’agent comercial de la farinera a la província de Tarragona, va negar al judici haver-se quedat diners dels clients i va assenyalar que les quantitats que es va apropiar eren “amb el consentiment de l’empresa” i corresponien a les despeses que tenia en funció del seu treball. Tanmateix, davant del tribunal, el gerent i el comptable de la farinera van declarar que van detectar que l’acusat havia cobrat factures i s’havia quedat els imports. La Fiscalia va demanar quatre anys de presó al considerar un delicte d’apropiació indeguda agreujat, que el Codi Penal planteja quan les quantitats estafades superen els 50.000 euros.
En aquest cas, els diners apropiats indegudament superaven per molt poc aquest límit, per la qual cosa l’Audiència li va aplicar la pena mínima d’un any i mig de presó i que ara el Tribunal Suprem manté en els mateixos termes.
