SEGRE

CELEBRACIONS TRENTA ANYS DE LA COMARCA

Identifiquen 39 comunals de l'Alta Ribagorça

Presenten un mapa dels condominis que hi havia a la comarca abans de l’abolició del règim senyorial de finals del segle XIX, elaborat per IDAPA i Món Rural

La presentació es va fer a la seu de la comarca, al Pont.

La presentació es va fer a la seu de la comarca, al Pont.CONSELL COMARCAL DE LA ALTA RIBAGORÇA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i la Fundació del Món Rural han identificat un total de trenta-nou termes o condominis que hi va haver a la comarca de l’Alta Ribagorça abans de l’abolició del règim senyorial a finals del segle XIX, quan molts comunals es van posar a la venda o es van privatitzar. D’aquestes trenta-nou unitats, trenta-quatre són antics termes; quatre corresponen a condominis (territoris de titularitat compartida), i un enclavament, Celles, que va pertànyer al Pont de Suert. Actualment, l’Alta Ribagorça compta només amb tres municipis: el Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller.

Aquest mapa es va presentar ahir en el marc de la celebració dels trenta anys de creació de la comarca i es va mostrar el sistema d’organització del passat, amb un benefici que requeia en la comunitat de veïns. Un bon model de gestió d’aquests comunals i de les rendes podrien ser una bona eina de desenvolupament local que ajudi a mantenir població, propiciant inversions. Especialment si es tenen en compte possibles nous usos. Els aprofitaments per la instal·lació de pistes d’esquí, senderisme o la recollida de bolets podrien proporcionar nous recursos. Val a recordar que el 60% de la superfície forestal de l’Alt Pirineu és de caràcter comunal.

El president de la comarca, Josep Lluís Farrero, va destacar la importància de disposar d’aquest mapa que posa en relleu els termes comunals i la manera de gestionar, i va agrair IDAPA per haver triat la comarca per presentar l’estudi. El director de polítiques de muntanya del departament de Territori i Sostenibilitat, Albert Alins, va confiar que la nova llei de muntanya s’aprovi a finals de l’any que ve i quan hi hagi Govern s’iniciïn les jornades de debat territorial per buscar el màxim consens.

tracking