La comunitat del Segarra-Garrigues planteja penalitzar amb un cànon les terres ermes

La comunitat de regants del Segarra-Garrigues planteja a la Generalitat penalitzar amb un cànon les terres ermes per facilitar que els propietaris les venguin o les lloguin. Així ho va explicar ahir el president, Josep Maria Jové, que va argumentar que l’abandó de les parcel·les a les noves zones regables impedeix assolir el mínim del 60% d’adhesions necessàries perquè l’Executiu català posi en marxa la implantació del reg. Per Jové, la situació “perjudica els agricultors que volen regar i també els que s’incorporen al camp i no poden accedir a la quota mínima de terres per plantejar-se una explotació agrària”. “En definitiva, minva el potencial de tota la comunitat de regants”, va concloure.

La proposta de penalitzar la terra erma s’inspira en el gravamen que alguns municipis apliquen a habitatges buits. “És una cosa que podem plantejar, però la decisió correspon a la Generalitat, que és a qui correspon aprovar la normativa”, va indicar. Aplicar aquesta mesura per facilitar la posada en reg es va plantejar la setmana passada en una reunió del consell de les Garrigues, una comarca on, segons va explicar Jové, la terra improductiva suposa entre el 20 i el 25 per cent del total a les zones regables.

Una ampliació de reg de 609 hectàrees està aturada a falta de sumar-ne 18 més per assolir el mínim exigit

Jové va posar com a exemple l’ampliació del reg que hi ha sobre la taula a Castelldans. Va afirmar que en aquest municipi s’han aconseguit fins ara el 57,7 per cent d’adhesions perquè la Generalitat aprovi el projecte i que només falten divuit hectàrees per assolir el 60 per cent que es requereix.

“D’això depèn una ampliació del reg de 609 hectàrees que ara estan paralitzades”, va recalcar el president de la comunitat. En aquest sentit, Jové va qüestionar també que l’Executiu català apliqui aquest criteri únic per posar en marxa la xarxa de distribució d’aigua (“una cosa que costa molts diners”, va recordar) fins i tot “a les zones econòmicament més deprimides, on la gent no va precisament sobrada”. A part de gravar les finques improductives, el president de la comunitat de regants va apuntar també a altres alternatives possibles per assolir aquest mateix objectiu. Així, va explicar que a Navarra es permuten les parcel·les en regadiu que els propietaris no conreen per terra fora de les zones regables.

Així mateix, va plantejar la possibilitat d’impulsar un banc de terres des de les cooperatives que faciliti als joves agricultors l’accés a aquestes.

A l’espera de més reg després de les obres de l’Albagés

La comunitat del Segarra-Garrigues va celebrar ahir a Tàrrega la junta general ordinària, en la qual van presentar els comptes amb un saldo positiu de 118.000 euros. Aquest superàvit es destinarà íntegrament a rebaixar el crèdit pendent d’1,5 milions. El president va explicar que, després que s’acabés el pantà de l’Albagés, s’ha iniciat la promoció del regadiu als sectors 10, 11 i 14, amb 4.898 hectàrees a Granyena, el Soleràs, els Torms, el Cogul i l’Albagés.

Tot i que està pendent el projecte complementari de mesures de prevenció de riscos de l’embassament, el president va explicar que si aconsegueixen el 60 per cent d’adhesions i la Generalitat dóna llum verda al projecte aquest mateix any podrien iniciar els treballs de la xarxa de distribució. Segons Jové, a la presentació del projecte s’han aconseguit el 10% d’adhesions. Va recordar que a Verdú, el poble on hi ha més adhesions (mil hectàrees de les 7.000 on ja rega el canal), es porta a terme una quarta ampliació de reg.