MEDI AMBIENT FAUNA SALVATGE
Vetaran caçar guineus per combatre plagues de conills i reforçaran les batudes al Segrià
En dos mesos n’han abatut més de 3.000 i el nombre ha baixat, però encara n’hi ha massa i s’espera que la xifra repunti a l’estiu || Mesures addicionals per controlar-ne el cens amb caceres al llarg de tot l’any
La Generalitat prohibirà caçar guineus en zones on les plagues de conills provoquin danys a l’agricultura, a fi que aquests petits depredadors contribueixin a frenar la ràpida proliferació d’aquesta espècie. Es tracta d’una mesura que s’aplicarà per primera vegada al Segrià i que s’estendrà a altres territoris amb aquest mateix problema. Així ho va avançar ahir el director dels serveis territorials d’Agricultura a Lleida, Ferran de Noguera, que va explicar que caçadors i agents rurals han abatut 3.457 conills a la comarca durant els últims dos mesos i va afegir que les batudes es reforçaran i es prolongaran durant tot l’any.
Les guineus no abunden al Segrià, però les xifres suggereixen que tota ajuda és poca per reduir la plaga de conills que danya fruiters i cultius de cereals. De Noguera va explicar que el cens d’aquesta espècie a la comarca ha passat de 166 exemplars per quilòmetre quadrat a l’hivern a 147 el maig passat. Això representa un avenç, malgrat que s’espera que el nombre augmenti a l’estiu i, en qualsevol cas, segueix molt per sobre del llindar de cinquanta, a partir del qual es pot declarar l’estat d’emergència cinegètica. Per aquest motiu, Agricultura aplicarà mesures addicionals per controlar-ne la proliferació.
Així doncs, la conselleria adquirirà en breu un segon vehicle adaptat per a caceres nocturnes, que se sumarà al que ja utilitzen els agents rurals (vegeu les claus). Així mateix, instarà societats de caçadors a modificar els plans de gestió dels seus vedats per obrir-los a la caça cada dia. De Noguera va avançar que, als llocs on els gestors d’àrees privades de caça no puguin controlar per si sols la població de conills, Agricultura podrà autoritzar d’ofici l’entrada de caçadors que no en siguin membres. En aquests casos, serà la Federació de Caça de Lleida la que proposarà les persones que rebran permís per abatre conills.
“En principi obrirem els vedats a altres caçadors allà on els mateixos gestors ens demanin ajuda”, va puntualitzar De Noguera, encara que va reconèixer que també podrien fer-ho si detecten àrees privades de caça amb responsables que no actuen amb diligència contra les plagues de conills. “Si es donés un cas extrem, tindrem aquesta eina”, va dir.
Unes 800 cabres salvatges vaguen per les comarques de Lleida Els Agents Rurals estimen que unes vuit-centes cabres assilvestrades deambulen per les comarques de Lleida, i que el Pallars Sobirà és la que concentra un nombre d’exemplars més elevat. Així ho va explicar ahir el cap d’aquest cos a Lleida, Llorenç Ricou, després que l’ajuntament i caçadors de Oliana hagin denunciat que un ramat d’una vintena de cabres sense amo conegut ni control sanitari s’alimenta de cultius i de pastures particulars del municipi. Ricou va apuntar que cada any actuen per evitar que cabres assilvestrades vaguin sense control. Proven de capturar-les amb vida i oferir-les a ramaders que estiguin disposats a fer-se’n càrrec i, si això no és possible, organitzen batudes per caçar-les. Val a recordar que, des de fa anys, les ordres de vedes de la Generalitat obren la porta a autoritzar la caça de cabres assilvestrades per evitar danys a l’activitat agrícola.