TRIBUNALS SENTÈNCIA
Denegada la nacionalitat a un veí de Bell-lloc per afirmar que la dona ha d'obeir l'home
L’home, de Mauritània i amb dos dècades a Espanya, també va dir que són els pares els que decideixen amb qui es casen els fills || El jutge al·lega que no accepta valors com la igualtat i falta d’integració
Imatge d’arxiu del Registre Civil de Lleida, on es va presentar la sol·licitud de nacionalitat.
La sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional ha denegat la nacionalitat espanyola a un veí de Bell-lloc per, entre altres aspectes, tenir pensaments masclistes tals com creure que a Espanya les dones han d’obeir els marits. Així consta a la sentència a què ha tingut accés aquest diari i que confirma la decisió presa per la Direcció General de Registres i del Notariat (per delegació del ministeri de Justícia) partint de l’informe desfavorable que en el seu dia havia elaborat el magistrat encarregat del Registre Civil de Lleida al considerar que el sol·licitant de la nacionalitat, de 64 anys, originari de Mauritània i que fa més de dos dècades que resideix a Espanya, “no ha justificat prou grau d’integració”. I és que al qüestionari que se li va presentar durant l’entrevista amb el jutge, aquest va fer especial recalcament en el fet que “desconeix o no accepta com a propis valors constitucionals com el principi d’igualtat”, ja que a més de pensar que les dones estan sotmeses als marits, també creu que “els pares decideixen amb qui es casen els fills”.
La negativa a concedir-li la nacionalitat, malgrat que resideix legalment a Espanya des del 1999 i que actualment està empadronat al poble de Bell-lloc, on viu amb la seua dona i els fills, també es basa en el seu desconeixement de la llengua castellana (no sap llegir-la ni escriure-la i el va haver d’ajudar un funcionari per tal d’omplir el qüestionari) i de l’estil de vida de la societat. Segons la sentència, quan se li va preguntar pels colors de la bandera d’Espanya va respondre que eren el roig i el blanc, va manifestar que el país és una república, desconeixen amb quants anys s’assoleix la majoria d’edat, no va saber dir el nom de cap riu, monument, pintor, escriptor espanyol o partit polític, tampoc va saber que la Constitució és la norma suprema ni citar cap plat o menjar típic.
El sol·licitant, veí de Bell-lloc, no va saber dir tampoc rius, monuments o escriptors espanyols
Davant de l’informe desfavorable del Registre Civil de Lleida i la denegació del ministeri de Justícia, el sol·licitant, que va presentar la petició l’any 2012, va recórrer a l’Audiència Nacional al·legant que sí que està integrat, ja que conviu amb la seua família des de fa més de vint anys a Espanya, on ha treballat i on els seus fills estan escolaritzats.
