Mor el primer alcalde de Vinaixa al caure-li un arbre tallant llenya

Josep Maria Miró Griñó, el que va ser primer alcalde de la democràcia de Vinaixa entre els anys 1979 i 1983, va morir ahir als setanta-dos anys al caure-li un arbre a sobre quan tallava llenya amb un company en una finca rural d’aquesta localitat de les Garrigues. Segons van informar els Mossos d’Esquadra, els fets van tenir lloc poc després de dos quarts de sis de la tarda en un terreny situat a l’altura del quilòmetre 58 de la carretera N-240. Miró es trobava amb un company tallant llenya amb una motoserra, mentre la seua dona l’esperava al cotxe, quan un arbre li va caure a sobre i li va provocar un important traumatisme cranial.

Fins al lloc dels fets es van desplaçar diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra i ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques, però els sanitaris ja no van poder fer res per salvar-li la vida. Després de produir-se l’aixecament del cadàver, aquest va ser traslladat a l’Institut Forense, on se li practicarà l’autòpsia per aclarir les causes de la mort. Per la seua banda, la policia autonòmica va obrir diligències informatives, encara que tot assenyala a una mort accidental.

Estava molt vinculat al món cultural i era un dels cantaires pels presos polítics

Miró era originari de Vinaixa, on tenia casa i una finca, però feia anys que residia a Lleida, concretament a la Zona Alta, al davant del Camp d’Esports. Després de jubilar-se, era freqüent veure’l per la seua localitat natal. A la capital de Ponent estava molt vinculat al món cultural i cantava en una coral. A més, formava part dels cantaires que cada dilluns se citen a la Paeria per entonar cançons com a protesta per l’empresonament dels líders independentistes.

Consternació entre alcaldes i regidors de l’ajuntament

La mort del que va ser el primer alcalde de la democràcia a Vinaixa, Josep Maria Miró, va causar ahir consternació entre exalcaldes i regidors de l’ajuntament. Segons un dels seus successors, Francesc Queraltó, que va ocupar l’alcaldia entre el 1987 i el 2003 amb les sigles de CiU, Miró va ser l’encarregat d’obrir la casa consistorial a nous aires i de deixar enrere el franquisme. “Van ser quatre anys molt difícils perquè tot s’havia de canviar i determinar. Va encarrilar el camí de la política municipal i va portar a la pràctica noves maneres de fer fins al 1983”, va indicar. Queraltó va destacar la iniciativa de Miró, que va fer molt més fàcil desenvolupar l’activitat municipal després de posar la institució a la via dels nous temps.