«No les tenia totes, però ho vaig fer»

Va ser una de les primeres fallaires de Durro. Va costar que les acceptessin?

En realitat, no vaig demanar permís a ningú. Cap de les cinc dones que vam córrer falles el 13 de juny del 2013 trencant una tradició ho va fer. No les tenia totes, però el 13 de juny de 2010 vaig pujar al Faro. Hi va haver gent que es va molestar, em consta. Però totes les tradicions evolucionen. No podia ser que un turista pogués córrer falles i jo que sóc de Durro, i filla d’un fallaire, ho tingués prohibit.

I com va ser l’experiència?

En realitat, estava nerviosa, perquè no sabia com ens rebrien al Faro i perquè sabia que tothom estaria pendent de nosaltres. Però a partir del segon any... va ser indescriptible! Jo ja havia corregut falles en altres pobles, però fer-ho al teu és tan emocionant que no es pot explicar.

Què és el que la va empènyer a rebel·lar-se?

Ho vaig fer per mi, per la meua filla i per totes les dones que vindrien després. Jo ja tenia trenta-set anys quan vaig córrer falles a Durro per primera vegada, però elles ho podran viure des de jovenetes. Era tan injust que no poguéssim viure la festa! Estic contenta que ara les falles siguin paritàries.