Foment anuncia el final dels peatges i a l'autopista de Lleida li tocaria el 2021

El ministeri de Foment assumirà la gestió de les autopistes de l’Estat una vegada concloguin les concessions en vigor i retirarà els peatges. Així ho va anunciar el ministre, José Luis Ábalos, que va indicar que començaran a finals d’aquest any amb l’AP-1 a Àlaba, l’AP-4 a Andalusia i el tram de l’AP-7 entre Alacant i Tarragona. Això establirà un precedent per a l’AP-2 i la resta de l’AP-7, les concessions de les quals, en mans del grup Abertis, conclouran el 2021. Tanmateix, la decisió correspondrà a qui governi en la pròxima legislatura, com va admetre el ministre.

L’AP-2 té un trànsit mitjà d’11.972 vehicles al dia, dels quals els 2.094 són camions, segons dades de Foment. Un estudi del ministeri valora en 480,5 milions els ingressos que la concessionària va obtenir pel cobrament de peatges en aquesta autopista i l’AP-7 el 2016. Segons aquest informe, Acesa, filial d’Abertis, va tancar aquest exercici amb costos d’explotació de 82,5 milions i un resultat abans d’impostos de 366,8 milions. Ábalos no va precisar com assumirà l’Estat el cost de mantenir aquestes infraestructures, encara que va avançar en declaracions a El País la seua intenció d’obrir un debat sobre aquesta qüestió. En aquest sentit, l’associació de transportistes de Lleida Asotrans va destacar la diferència entre el bon estat de l’AP-2 davant del deteriorament de l’A-2 en el tram limítrof amb Barcelona. “Acabar amb un monopoli és un èxit, però algú haurà de pagar. Mantindran l’AP-2 en bones condicions o deixaran que decaigui com l’autovia?”, es va preguntar la secretària general de l’entitat, Sílvia Llobet. Va admetre que això obre la porta a mesures com la vinyeta, un adhesiu de pagament obligatori per circular per vies ràpides implantat ja en països com Alemanya, Bèlgica i Suïssa.

L’anunci del ministre arriba quan la desviació de camions per l’AP-2 i el rescat del peatge es plantegen des de fa anys a Lleida per reduir la sinistralitat de l’N-240. Els alcaldes de municipis en el traçat d’aquesta carretera van subratllar que amb retirar peatges no n’hi haurà prou per assolir aquest objectiu i van reclamar duplicar també la carretera entre Lleida i les Borges. El ministeri ha adjudicat els primers estudis, encara que elaborar-los requerirà almenys tres anys. L’alcalde de les Borges i president de la plataforma Prou Morts a l’N-240, Enric Mir, va assenyalar que “alliberar el peatge no és una millora substancial” ja que l’autopista “no és prou permeable” per a la mobilitat interna entre pobles i polígons. L’alcalde de Juneda i president del consell, Antoni Villas, va subratllar que “no renunciem a duplicar l’N-240” i va argumentar que existeix un trànsit intern d’uns 15.000 veïns que “no prendran l’autopista”.

Davant aquesta reclamació, el senador d’ERC Miquel Àngel Estradé va demanar un estudi sobre si cal duplicar l’N-240. Així mateix, va exigir garanties sobre l’alliberament del peatge i que, fins llavors, es bonifiqui per evitar el pas de camions per l’N-240. El portaveu de l’Ateneu Garriguenc, Ramon Queralt, va rebre l’anunci del ministre amb “reserves” i es va mostrar partidari de no duplicar la carretera.