MEDI AMBIENT DIVERSITAT
La proliferació del visó americà amenaça espècies de riu a Lleida
La seua població s’ha disparat i remunta el curs del Segre i les dos Nogueres
Un exemplar de visó americà capturat en un trampa.
La proliferació del visó americà, una espècie procedent d’Amèrica del Nord i que es va introduir a Europa i Espanya el segle passat per a la cria en captivitat en granges pelleteres (vegeu el desglossament), genera alarma a Lleida ja que en els últims tres anys els exemplars han augmentat tant que estan posant en risc races autòctones en perill d’extinció i protegides, com la musaranya, i altres que viuen en els cursos dels rius Segre, la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. De fet, segons la conselleria de Territori i Sostenibilitat, per primera vegada s’han detectat aquests animals al riu Flamisell, a la Pobla de Segur, que significa que aquests mustèlids, caracteritzats per ser ferotges i carnívors, no tenen por de l’home i que fins i tot entren en granges per caçar gallines, han superat la presa del pantà de Talarn (els dics són infraestrutures que els costa franquejar) i es dirigeixen cap al Pirineu, la qual cosa pot ser nociu per a espècies d’alta muntanya.
Per aquesta raó, ja s’han mantingut reunions amb agents rurals i es treballa per localitzar-los i posar trampes amb la finalitat abordar la seua captura, van indicar les mateixes fonts. Els exemplars que hi ha a la ciutat de Lleida, que no s’han pogut quantificar, procedeixen de Girona i es desplacen des del pla a la muntanya seguint els cursos fluvials, van indicar els tècnics del departament. S’han introduït per alliberaments intencionats o per falta de seguretat a les granges.
De pelleteres a enclavaments naturals protegits i rius La introducció del visó per a la cria en captivitat va ser iniciativa de granges pelleteres al segle XX per a la confecció de roba. A Catalunya ja no en queden a causa de la pressió ecologista, principalment. Les primeres dades de presència del visó a Catalunya estan en els primers anys de la dècada dels 80. Segons la conselleria, s’han anat introduint per l’alliberament deliberat per part de granges que tancaven o per sabotatges d’entitats animalistes, fets fortuïts com incendis o bé perquè s’escapaven per falta de seguretat.
