ESNOTICIA
Cent naixements en una dècada en els vint menys poblats
L’envelliment i el creixement negatiu, problemes crònics del sector rural
Els vint pobles més petits de Lleida han registrat només 108 naixements en els últims deu anys, la qual cosa representa una mitjana de cinc nens per localitat. Entre tots ells sumen un total de 1.837 veïns (l’any 2017, segons l’Institut Nacional d’Estadística), 228 menys que fa una dècada i 32 menys que el 2016. A més, a la demarcació hi ha fins a 197 nuclis deshabitats, segons dades de l’INE de l’any passat, un centenar més que fa només vuit anys i es tracta de petits nuclis disseminats. La despoblació és un dels principals problemes demogràfics de les comarques de Lleida i entre els anys 2016 i 2017 la demarcació va perdre 1.657 habitants. De fet, un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona determina que Bausen, Cava, Fulleda i Guimerà es troben en risc inevitable de despoblació. Són municipis petits, amb baixa natalitat i població envellida. En aquest sentit, Bausen i Cava van ser les viles on es van registrar menys naixements en deu anys, amb només un nen a cadascun. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) confirmades pels ajuntaments, on més naixements hi va haver va ser a Tarrés, amb tretze, seguit de Tiurana, Estamariu i Esterri de Cardós, amb nou cada un. Un dels grups d’edat que més predominen en aquests vint municipis és el dels jubilats i l’Idescat assenyala que un de cada quatre veïns de les comarques de les Garrigues i del Pallars Jussà té seixanta-cinc anys o més i la primera és la comarca del pla que ha perdut més població en els últims vint-i-cinc anys. A més, a Lleida es van registrar sis-centes morts més que naixements l’any passat (vegeu SEGRE de dimecres), un fet que agreuja l’envelliment del territori.
Durant dècades, les tendències demogràfiques a les comarques de Lleida s’han caracteritzat per un augment de l’esperança de vida i baixes taxes de natalitat (a més que l’edat en què les dones tenen el primer fill és cada vegada més tardana), la qual cosa provoca un desequilibri en les estructures de població. Així mateix, en el conjunt de Catalunya, des de l’any 1995 hi ha més veïns amb més de 65 anys que habitants de menys de quinze i un dels grups d’edat que més augmenta any rere any és el que oscil·la entre els 40 i 74 anys.
Des del 1995 a Catalunya hi ha més veïns amb més de 65 anys que habitants amb menys de quinze
Unes de les mesures que defensa l’associació esMontañas són els incentius fiscals per als habitants de les comarques del Pirineu. El president de l’entitat, l’aranès Paco Boya, va explicar que les despeses d’“una família del Pallars o d’Aran que ha de portar el seu fill a la Universitat de Lleida haurien de poder desgravar-se de l’IRPF”. Per la seua part, des de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) tenen sobre la taula un projecte amb vuitanta mesures per frenar la despoblació al conjunt de l’Estat. Per pal·liar-ne els efectes, proposen mesures com garantir els serveis públics als veïns dels pobles petits, establir bonificacions als impostos, revisar el model de finançament de les entitats locals o incorporar als pressupostos un pla sobre demografia.
No obstant, el mes de març passat, el Congrés va tombar una moció de Ciutadans que instava el Govern (llavors en mans del Partit Popular) a crear una llei per delimitar les zones més afectades per la regressió demogràfica i que fixés mesures i actuacions per revertir aquest procés.
Així mateix, el Parlament Europeu ja treballa per desenvolupar polítiques contra aquest fenomen i impulsar legislacions que ajudin a fixar la població al territori i aconseguir igualtat d’oportunitats.
L’alcalde assenyala que entre els maldecaps dels pobles petits hi ha el fet que moltes cases queden abandonades, “anem perdent població” i aquests immobles s’acaben convertint en un perill per despreniments i ruïnes.