Poblacions petites, grans famílies

Els pobles més petits de Lleida funcionen com grans famílies, en les quals els veïns s’ajuden entre ells i s’organitzen per anar a comprar o acompanyar la gent gran al metge quan hi ha una emergència. Els habitants d’aquests municipis destaquen que “viure en absoluta tranquil·litat” és un “privilegi que no canviarien per res del món”.

La vida als pobles més petits de Lleida transcorre sense sobresalts i la majoria de veïns d’aquestes localitats consideren que viure “en la més absoluta tranquil·litat” és un privilegi que no canviarien “per res del món”. Són molts els lleidatans que han optat al llarg dels últims anys per fugir de les capitals i traslladar-se a una localitat més petita per poder disfrutar d’un ritme de vida més pausat. En aquests pobles, la majoria es dedica al sector primari, per la qual cosa a primera hora del matí els agricultors i ramaders van a les finques, a cuidar el bestiar o a les granges, i els que treballen al sector serveis es desplacen a altres municipis, cosa que provoca que durant un dia feiner sigui difícil trobar algú pels carrers i els que es queden són pensionistes o treballadors de l’ajuntament. Mentre que a l’hivern aquests nuclis estan semidespoblats, el cens pot arribar a triplicar-se durant l’estiu. En aquesta estació, els ajuntaments treballen per tenir tots els serveis a punt per aquest repunt veïnal. De fet, aquests municipis funcionen com si fossin grans famílies. Els habitants s’ajuden entre ells per anar a comprar o portar al metge la gent gran, mentre que els comerços porten els seus productes des d’altres poblacions en furgoneta per vendre’ls.

La demarcació de Ponent, amb 432.384 habitants, concentra la major part de la població en nuclis de menys de 5.000 veïns, una xifra que només superen Lleida ciutat, les capitals de comarca (menys Sort i el Pont), Alcarràs, Guissona, Almacelles, Alpicat i Agramunt. Pel que fa als més petits, SEGRE analitza avui la vida als vint municipis amb menys població. El més micro de tots és Cava, amb 52 veïns, i els seus habitants han hagut d’acostumar a viure’s “sense serveis”. Miquel Dalmau, que hi resideix, explica que per no tenir no tenen “ni el soroll del camió de les escombraries”. En aquests llocs, l’alcalde juga un paper important, perquè més que el president és un mediador i fins i tot s’encarrega de posar a punt el poliesportiu quan hi ha actes, o bé reparteix el butà.

Alguns alcaldes s’encarreguen de posar a punt els equipaments quan s’organitza una festa

A Fulleda s’organitzen “les mateixes activitats que en un municipi de 2.000 veïns”

Els joves han de desplaçar-se a altres localitats per anar a l’escola. Un altre d’aquests pobles és Bausen (67 habitants), on Ladislao i Aida porten ells mateixos la seua filla de cinc anys, l’única nena d’aquesta localitat, a l’escola de Bossòst. L’alcaldessa, Veronique Fontan, assegura que ella és una “mediadora” dins de la “família gran” que és el poble. En el cas de Cabó (93 veïns), els joves estudien a Organyà, i a Fulleda (86 residents) fa uns quaranta anys que no compten amb un centre educatiu i els nens estudien a les Borges Blanques.

Les comunicacions són un altre dels problemes i l’alcalde de Tiurana (76 habitants), Àngel Villarte, assegura que disposar de fibra òptica possibilitaria la instal·lació de més empreses. A més, assenyala que “hem d’esforçar-nos, per la qual cosa s’han de reinventar per oferir serveis que els ajudin a diferenciar-se, encara que els primers edils reconeixen que l’objectiu no és “fer negoci, sinó que la vida sigui més còmoda”. Aquest és un fet que tenen clar a Bovera (266 persones censades), on han instal·lat un jacuzzi al recinte de les piscines amb l’objectiu d’atreure més visitants.

Per la seua banda, l’alcalde, Jordi Arbós, i l’Esther treballen a l’ajuntament del municipi, i el Jordi treballa a la vinya. Un antic forn de pa funciona com una biblioteca que no té res a envejar de les de grans ciutats, amb una sala d’informàtica i llibres catalogats. Arbós assegura que “intentem donar serveis perquè la gent vulgui venir a visitar-nos”, perquè “estem oberts i mai saps qui pot estar interessat a venir”.

«Els diners de l’eòlica ens ajuden a viure millor»

Fulleda, amb 86 veïns, ingressa cada any uns 140.000 euros de l’eòlica que explota el parc de molins de vent de la localitat. Aquesta quantitat suposa el 50 per cent dels ingressos de l’ajuntament i l’alcalde, Jordi Arbós, afirma que “aquests diners no ens fan sobreviure, però ens ajuden a viure millor”. Arbós assenyala que “els actes que s’organitzen en municipis de 2.000 habitants també els fem aquí perquè hi ha persones disposades a col·laborar”. Des de l’ajuntament intenten mantenir els impostos al més baixos possible per no carregar els contribuents i incentivar que la gent vingui a viure Fulleda. Els veïns d’aquesta localitat són conscients que viuen “en una zona privilegiada”, perquè des dels punts més alts poden veure, un dia sense núvols ni boira, el Pirineu, les Garrigues i la Conca de Barberà. La nena més petita que viu al poble és la Martina, que té dos anys, i la segueix un altre menor, ja de 16 anys. L’Antonia i la Rosa (a la imatge, la primera i tercera per l’esquerra), eren dijous al migdia a la plaça perquè estan jubilades.