Les plantacions de bròquil es disparen a Lleida pel pacte amb una firma navarresa

Una desena d’agricultors del Segarra-Garrigues i del Canal d’Urgell han arribat a un acord amb Congelados de Navarra per plantar aquest any 80 i 25 hectàrees de bròquil, respectivament, i vendre la producció a la conservera. Segons fonts vinculades al projecte, les més de 100 hectàrees suposaran una producció d’unes 1.200 tones.

Josep Maria Porta, un dels propietaris implicats en el contracte, va explicar que aquesta hortalissa permet dur a terme dos plantacions a l’any, una de les quals ja s’ha collit i la pròxima es plantarà a finals de juliol i a l’agost.

La Generalitat sufragarà el 60% dels nou milions del projecte i els regants, el 40 per cent restant

L’any passat, de fet, es van realitzar les primeres proves de plantació de bròquil en aquestes zones, en una superfície molt inferior a l’ara pactada. Tanmateix, part de la producció va minvar a causa de les gelades. Anteriorment, l’Algerri-Balaguer també havia estat escenari d’aquest cultiu, com d’altres productes de conserva com els pèsols. Josep Maria Porta ha comprat amb altres agricultors una plantadora de bròquil per treballar amb aquesta hortalissa les properes setmanes.

Al marge d’aquest cultiu, el Segarra-Garrigues està sent camp de proves per a altres alternatives més enllà del cereal i els fruiters com el safrà o l’eucaliptus, que es planten en finques relativament grans. Tanmateix, l’ametller és un dels cultius amb més tirada en el nou regadiu, en part gràcies a un conveni amb una altra gran empresa com Torrons Vicens. El pistatxo també té un espai com un dels sectors a favor dels quals aposta la Generalitat.

Desbloquegen la modernització de l’Horta de Pinyana La Junta de Sequiatge de l’Horta de Lleida preveu iniciar la modernització de més de 1.200 hectàrees de les partides de Butsènit i Rufea i part de la Caparrella i Malgovern a finals d’any. La Generalitat ja ha desbloquejat el finançament i garanteix que es farà càrrec del 60 per cent de les obres de la canonada i xarxa principal, mentre que els regants hi abonaran el 40% per sufragar les conduccions secundàries, segons el president dels regants, Joan Antoni Boldú. El Govern català va comunicar a la Junta la decisió fa uns quinze dies, va afegir. Generalitat i regants es faran càrrec dels nou milions que suposarà instal·lar el reg per aspersió o degoteig en aquestes partides, que beneficiarà uns 600 propietaris. La conducció principal tindrà una longitud d’1,5 quilòmetres, mentre que la xarxa secundària podria arribar als 85 quilòmetres. Comportaria la instal·lació de més de 300 hidrants. La captació serà a la bassa de reg de Vallcalent, a la séquia del Cap. La conselleria de Territori i Sostenibilitat ha donat llum verda a l’impacte ambiental, que contempla no afectar els corredors fluvials del Segre, la clamor de l’Agustinet i la clamor del Bosc, basses privades per potenciar la biodiversitat i vies pecuàries com la canal de la Cerdera, la sendera de Malgovern o la verada de l’Horta.