Troben tres sepultures dels segles VII i VIII en la restauració d'un forn de Guissona

Els treballs de rehabilitació d’un antic forn de Guissona, el forn de Ton de les Coques, que va estar en funcionament fins a la dècada dels anys vuitanta, s’han saldat amb la troballa de tres sepultures de l’època paleocristiana. Són els cossos de tres homes joves d’entre quinze i vint-i-cinc anys amb els esquelets encarats cap a la primitiva església de la localitat.

El fet d’estar a més setanta centímetres per sota de la superfície i a una temperatura molt estable, ha permès que un dels esquelets s’hagi mantingut en molt bon estat de conservació. El forn està situat al carrer de la Font, i pel que sembla, en l’època medieval en aquest mateix espai es trobava un passatge que comunicava amb el carrer Santa Margarita i des d’allà amb Capdevila, on estava ubicat el castell de Guissona.

Si bé s’havien localitzat esquelets a l’entorn de la primitiva església als carrers Om, Sant Magí i Santa Margarita, aquesta és la primera vegada que es localitzen al carrer de la Font, per on passava l’antiga muralla medieval de Guissona. Segons va explicar l’antropòloga Tatiana Piza, els cossos que s’han trobat es retiraran i s’estudiaran mitjançant el sistema de l’anomenat carboni 14, que permet fer datacions de restes orgàniques i fòssils.

Tot apunta que les sepultures datarien entre els segles VII i VIII. Els esquelets es van trobar en tombes de base rectangular excavades sobre la pedra i cobertes amb teula de ceràmica.El propietari del forn, Francesc Rosell, va explicar que l’objectiu era rehabilitar l’espai mantenint l’antic forn del seu avi Ton, per recordar aquest espai històric d’aquesta localitat de la Segarra. Va ser al rebaixar la sala del forn, que presentarà un pendent notable després de la restauració d’aquest equipament, quan van aparèixer les sepultures paleocristianes.

Amb el declivi de l’imperi romà, la població de Guissona va quedar reduïda a la mínima expressió. Les pedres dels edificis més destacats es van utilitzar per construir un petit poble fortificat al voltant del castell i una petita església. No va ser fins a principis del segle XI amb l’arribada de Sant Ermengol a Guissona quan el municipi va tornar a créixer.

I va ser aleshores quan es va aixecar una nova església d’estil romànic, que va situar i va documentar per primera vegada a la seua acta de consagració tot el territori del centre i nord de la Segarra. El nou temple es va mantenir fins al segle XVIII, moment en el qual es va construir l’actual col·legiata, molt influïda per l’estil i les formes del paranimf i de la façana de la Universitat de Cervera.

La localitat, rica en patrimoni d’època romana

L’antiga ciutat romana de Guissona, Iesso, és una de les més importants de l’època que es conserva a Catalunya. El parc de Iesso té dos hectàrees i bon informe de les restes es troben sota l’actual localitat. Iesso va arribar a comptar amb 7.500 habitants i un equip d’arqueòlegs ja treballa ara en la recuperació de les termes romanes quaranta-quatre anys després que s’iniciessin les excavacions en aquesta zona i ja s’ha trobat el conducte que repartia l’aigua a les piscines (vegeu SEGRE d’aquest dijous).